Els canvis esdevinguts els darrers anys deguts al descontrol neoliberal, a la mobilitat de les poblacions i als conflictes bèl·lics, han eixamplat els àmbits d’investigació feminista cap a temàtiques sociopolítiques d’abast planetari. També Judith Butler amplia la seva recerca filosòfica cap a altres temes d’ètica i de pensament polític que relaciona amb la performativitat de gènere, derivant cap a unes teories sobre la vulnerabilitat i la resistència. Butler (2006, 2009, 2010) reflexiona sobre el valor de la vida a partir de les experiències i identitats sexuals i de gènere, ja que la vida és molt diferent –fins i tot insuportable– per a les persones que no compleixen les normes de gènere.
Per extensió, s’adona que hi ha vides que són objecte de dol i altres per les quals no es vessen llàgrimes, com ara algunes mortes per la sida, les vides dels emigrants a les costes de la Unió Europea o les vides que s’emporten algunes guerres.
Sonia Pulido, 2014. FONT: http://soniapulido.blogspot.com.es
Discrimina entre la precarietat de la vida (condició existencial) i la precarietat com a condició política induïda[1] de vulnerabilitat que pateixen les poblacions que estan arbitràriament subjectes a la violència d’estat, així com altres formes d’agressió contra les quals els estats no ofereixen una protecció adequada. Hi ha precarietat directament relacionada amb les normes de gènere, ja que sabem que les persones que no viuen els seus gèneres d’una manera “intel·ligible” entren en un alt risc d’assetjament i de violència (agressions homòfobes). Així mateix, ho estan les dones a causa de la construcció dicotòmica dels gèneres, estan construïdes com a subjectes vulnerables i exposades a la violència d’unes masculinitats hegemòniques hiperactives i violentes.
Berlinde De Bruyckere. Behind Sadness. FONT: https://mccheng3d.wordpress.com/2011/02/13/iv-plane-and-edge-definitions/
És una vulnerabilitat que afecta a tothom en condició de guerra, de fam i de dominació. Amb paraules de Butler: “La vida precària caracteritza a aquelles vides que no estan descrites com a recognoscibles, llegibles o dignes de despertar sentiment. I, d’aquesta manera, la precarietat és la rúbrica que uneix les dones, els queers, els transsexuals, els pobres i les persones sense estat” (2009, p. 335).
Liliana Miret, 2014. FONT: http://fotografialilianamiret.blogspot.com.es/search?updated-min=2014-01-01T00:00:00-08:00&updated-max=2015-01-01T00:00:00-08:00&max-results=6
Judith Butler fa un pas més i relaciona la vulnerabilitat amb els ideals il·lustrats d’individualisme, de sobirania i d’independència. Això és d’aquest mode perquè segons l’autora, la mateixa idea de sobirania del jo, nega la manera com un mateix està implicat en les relacions socials i en xarxes més àmplies de gestió de la vida; altrament, s’ha de tenir present que la relacionalitat inclou la dependència de condicions estructurals i de llegats del discurs i del poder institucional que ens precedeixen i condicionen la nostra existència.
Butler suggereix que certs ideals d’independència són masculinistes[2] i que una explicació feminista hauria de positivar la noció de dependència i situar-la en el cor mateix de la idea masculinista del cos (Butler 2014). Així doncs, pensa que aquesta concepció masculinista de l’acció corporal hauria de ser criticada activament.
Eugène Delacroix. La libertad guiando al pueblo, 1830. FONT: http://educacion.ufm.edu/eugene-delacroix-la-libertad-guiando-al-pueblo-oleo-sobre-tela-1830/
Certament, hi ha moltes raons per oposar-se a la vulnerabilitat però Judith Butler discuteix la idea que la vulnerabilitat és l’oposat a la resistència, doncs creu que la vulnerabilitat, entesa com una exposició deliberada davant el poder, és part del mateix significat de la resistència política com a acte corporal.
Quan ens oposem a la “vulnerabilitat” com a terme polític és, en general, perquè ens agradaria veure’ns com a agents, amb posicions de control i de sobirania, una forma aparentment sòlida i centrada en la idea del “jo” modern, que pretén encobrir aquestes falles de la identitat que no poden ser superades.
Per aquests motius, hi ha una resistència a la vulnerabilitat que té dimensions tant psíquiques com polítiques. Ara bé, el mateix significat del concepte vulnerabilitat canvia quan s’arriba a entendre com a part de la mateixa pràctica de resistència política.
Alicia Framis. Anti Dog, 2002-2003. Performance. FONT: www.flickr.com/photos/kapscha/2861638750/in/photostream/
Butler posa en relleu que un dels trets importants de les reunions públiques que hem vist recentment, busca confirmar que la resistència política es basa, fonamentalment, en la mobilització de la vulnerabilitat; i que les formes plurals o col·lectives de resistència, estan estructurades de forma molt diferent de la idea dominant d’un subjecte polític que estableix la seva agentivitat vencent la seva vulnerabilitat (ideal masculinista). Així doncs, la vulnerabilitat no és el contrari a l’agentivitat i, per tant, cal pensar en com la resistència i la vulnerabilitat operen juntes per tal de desfer l’oposició binària, aspecte que els models paternalistes no poden fer. Butler considera que desfer aquest binomi és una tasca per als feminismes.
A mode resum, la vulnerabilitat no és una disposició subjectiva sinó una relació amb un camp d’objectes, forces i passions que ens afecten d’alguna manera. La vulnerabilitat és una característica constitutiva de l’animal humà que és tan capaç de ser afectat com d’actuar. L’exposició al poder ens fa vulnerables, l’afectivitat i l’estimació a la vida també i, gràcies a això, podem resistir el maltractament i la injustícia i podem repensar els discursos que ho continuen nodrint.
Continuar parlant de feminismes és també resistir. Resistir per eixamplar els límits del pensament i obrir noves possibilitats de transformació social.
Alicia Framis. Cartas al Cielo. (Nueva York, 2015). FONT: http://aliciaframis.com.mialias.net/2015-2/cartas-al-cielo-new-york-2015/
[1] Paula Bedin (2015, p. 60), ho tradueix com a precarietat (condició existencial) i precaritat (efectes polítics dels marcs discursius). Es pot trobar a: http://www.lastorresdelucca.org/index.php/ojs/article/view/49
[2] Paraula referida a la masculinitat hegemónica.
cal continuar parlant de feminismes?
REFERÈNCIES
Bedin, Paula. (2015). El ejercicio performativo de la ciudadanía a partir de la teoría de Judith Butler. Las Torres de Luca, 6, 47-76. Disponible en: http://www.lastorresdelucca.org/index.php/ojs/article/view/49
Braidotti, Rosi. (2002). Un ciberfeminismo diferente. Del post al ciberfeminismo. Debats 76, Diputació de València. Disponible en: http://www.rebelion.org/hemeroteca/mujer/030806braidotti.htm
Braidotti, Rosi. (2005). Metamorfosis. Hacia una teoría materialista del devenir. Madrid: Akal.
Braidotti, Rosi ( 2009). Transposiciones. Sobre la ética nómada. Barcelona: Gedisa.
Butler, Judith (2006). Vida precaria: el poder del duelo y la violencia. Buenos Aires: Paidós. Disponible en: https://books.google.es/books?id=5rZZwqjdveAC&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false
Butler, Judith (2009). Performatividad, precariedad y políticas sexuales. AIBR. Revista de Antropología Iberoamericana, 4 (3), 321- 336. Disponible en: http://www.aibr.org/antropologia/04v03/criticos/040302.pdf
Butler, Judith (2010). Marcos de guerra. Las vidas lloradas. Buenos Aires: Paidós. Disponible en: http://es.scribd.com/doc/243414024/Judith-Butler-Marcos-de-Guerra-Las-Vidas-Lloradas-pdf#scribd
Butler, Judith (2014). Repensar la vulnerabilidad y la resistencia [PDF]. Conferencia Plenaria de Judith Butler en el XV Simposio de la Asociación Internacional de Filósofas celebrada del 24 al 27 de Junio, Universidad de Alcalá. Disponible en: http://www.cihuatl.pueg.unam.mx/pinakes/userdocs/assusr/A2/A2_2195.pdf
Capdevila, Carles (2015); Butler, Judith (2015) Cada guerra d’ara és mediàtica: no hi ha guerra sense mitjans. Disponible en: http://www.ara.cat/suplements/diumenge/guerra-dara-mediatica-ha-mitjans_0_1308469158.html
Federici, Silvia (2013). Revolución en punto cero. Trabajo doméstico, reproducción y luchas feministas. Madrid: Traficantes de Sueños. Disponible en: http://www.traficantes.net/libros/revolucion-en-punto-cero
Haraway, Donna (1995). Ciencia, cyborgs y mujeres. La reinvención de la naturaleza. Madrid: Cátedra. Disponible en: https://books.google.es/books?id=pZOpd-teo1YC&pg=PA396-IA7&hl=es&source=gbs_selected_pages&cad=2#v=onepage&q&f=false
Donna Haraway (2004). Testigo_Modesto@Segundo_Milenio.
HombreHembra©_Conoce_Oncorratón®. Feminismo y tecnociencia. Barcelona: UOC. Colección Nuevas Tecnologías y Sociedad. Disponible en: https://books.google.es/books?id=bWLu08R5vkC&pg=PA65&lpg=PA65&dq=feminismos+y+ingenieria+genetica&source=bl&ots=0rKPRg1DfJ&sig=xy4xiE_2DL7QwevB4Li_eX9dPRw&hl=es&sa=X&ved=0CE4Q6AEwB2oVChMI3-Li7rLTxwIVBNUUCh1rBQQd#v=onepage&q=feminismos%20y%20ingenieria%20genetica&f=false
Haraway, Donna (2015). El patriarcado del osito Teddy. Taxidermia en el Jardín del Edén. Sans Soleil Ediciones. Disponible en: http://paroledequeer.blogspot.com.es/2015/05/blog-post.html
Ruido, María (2007). Agendas diversas y colaboraciones complejas: feminismos, representaciones y prácticas políticas durante los 90 (y unos años mas) en el estado español. Disponible en: http://www.mav.org.es/documentos/NUEVOS%20ENSAYOS%2007%20SEPT%202011/post-Desacuerdos06.pdf
Sanz Merino, Noemí (2011); Haraway, Donna (2011). La redefinición del feminismo a través de los estudios sociales sobre ciencia y tecnologia. Eikasia. Revista de Filosofía, 39 (julio 2011) Disponible en: http://www.revistadefilosofia.org/39-03.pdf
Zafra, Remedios (2015). Ojos y Capital. Bilbao: Consonni. Disponible en: https://www.consonni.org/sites/default/files/ftp/Bonus%20track_Remedios%20Zafra_consonni2015.pdf
Zafra, Remedios (2014). Arte, Feminismo y Tecnología: Reflexiones sobre formas creativas y formas de domesticación. Quaderns de Psicologia, 16 (1), 97-109. Disponible en: http://dx.doi.org/10.5565/rev/qpsicologia.1212