el treball afectiu i la lògica de la vida la tecnociència i l’objectivitat feminista sobre la vulnerabilitat i la resistència
Nan Goldin, Cardenal en forma de corazón, Nueva York, 1980. FONT: http://photobucket.com/images/nan%20goldin
No diem res de nou si afirmem que les dones concentren el major grau de pobresa, exclusió i violència al cor del món globalitzat. Fins i tot als països occidentals podem ressaltar el caràcter efímer, breu i reversible dels èxits obtinguts pel que fa a aconseguir els drets polítics institucionals. El patriarcat segueix operant també en occident, nodrint-se/nodrint el neoliberalisme, convertit en un poder silenciós que actua ocultant el seu pas, naturalitzant, com sempre; travessant paisatges mediàtics, generant expectatives i produint desitjos sexistes i sexualitats hegemòniques. L’espai mediàtic no deixa d’atiar-los per revifar flames consumistes. Tal com assenyala Remedios Zafra (2015), si abans podíem permetre’ns especular sobre figuracions alternatives i subjectes posthumans (subjectes nòmades, cíborgs i netianes), perquè volíem construir “futur”, ara el món ens deriva a reconquerir el “passat”, a negociar la urgència de la feina i la precarietat i, a les dones, a salvaguardar engrunes de l’espai públic.
Dànae Quiroz, 2015. 8 de març a Lleida
Aquestes són bones raons per continuar lluitant per uns valors, per uns drets i per una justícia social que mai s’aconsegueix de forma definitiva, entre altres coses, perquè contínuament muden desigualtats, opressions, hegemonies i contextos. Ara bé, si volem canviar les dinàmiques, cal anar més lluny, cal ampliar el punt d’enfocament. El tema ja no és simplement eixamplar els marges de llibertat de les dones i d’altres col·lectius subalterns, ara es tracta d’esbrinar què poden aportar els feminismes a la millora social i a la preservació de la vida, des de la seva experiència de lluita, des de la seva mirada calidoscòpica i complexa i des de les seves pràctiques regeneratives. S’han d’activar els sabers feministes com a eina específica per a portar a terme anàlisis situades i incardinades adreçades a la transformació del teixit social.
Sigalit Landau. Barbed Hula, 2000. FONT: http://www.sigalitlandau.com/page/video/Barbed%20Hula.php
De fet, això és el que han estat fent algunes teòriques i artistes feministes d’ençà dels anys 70: donar una dimensió filosòfica o cultural als problemes, per filar més prim en l’articulació de diferents qüestions. Per la seva rellevància, hem prioritzat aquestes: el treball afectiu i la lògica de la vida, la tecno-ciència i l’objectivitat feminista i la relació entre la vulnerabilitat i la resistència. A continuació les anirem sondejant i acompanyant els textos d’imatges feministes d’algunes artistes.
Marina Nuñez. Ciencia ficción, 1999. FONT: http://catalogo.artium.org/dossieres/1/marina-nunez/obra