Cartell Queer film festival – Identities del 2 al 12 de juny del 2011. FONT: http://www.grassrootsfeminism.net/cms/node/829
.
La categoria del sexe és la categoria política
que crea a la societat com heterosexual
Monique Wittig, 1992
.
Sóc queer. Què implica aquesta expressió? D’acord amb Tomaz Tadeu da Silva (1999) ser queer implica estar en perpètua discordança amb el que és normal, amb la norma, sigui aquesta l’heterosexual o gai/lesbiana. En una paraula, ser definitivament excèntric, anormal. En aquest sentit, un dels eixos primordials de què es considera queer és l’anàlisi de la qüestió de les identitats sexuals, però, a més, tot i que de manera indirecta, la teoria qeer també tracta la qüestió de les identitats culturals i socials. Emergeix des dels feminismes (Teresa de Laurettis, 1991) i dins d’una teoria postmoderna als Estats Units. Judith Butler, Eve Sedgwick Kosofsky i Donna Haraway són altres referents. Al mateix temps, tal com diu Guy Hocquenghem, (2009): “durant els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial es comença a generar a França un saber que sorgeix de l’impacte de les polítiques de descolonització, dels moviments obrers, estudiantils, feministes i homosexuals en els discursos produïts pel marxisme, la psicoanàlisi i la filosofia estructural” (Hocquenghem, 2009; 151). Les persones que mostraven comportaments que trencaven amb els patrons hegemònics instaurats en la societat eren anomenats queer a tall d’insult. No obstant això, ser queer no era un insult sinó un canvi de mirada davant la sexualitat. Segons Purificación Mayobre (2006) aquest rebuig neix a causa que tradicionalment es considerava el sexe com a factor concloent entre les desigualtats entre homes i dones, la qual cosa causava diferències socials entre ambdós sexes, femení/masculí. A poc a poc, queer ha significat ser una transformació de pensament a l’hora de concebre la sexualitat i el gènere.
Tanmateix, Butler (1990) manifesta que per combatre l’hegemonia del sistema binari entre home/dona, heterosexual/homosexual, s’ha d’apostar pel desenvolupament d’alteracions davant els ideals reglamentaris que pretenen normalitzar els nostres cossos. Quines construccions de gènere estan naixent en aquesta societat canviant i líquida? Per Zygmunt Bauman (2005), les nostres formes de vides es transformen i, perpètuament, es (re)construeixen amb relació al nostre entorn. Així mateix, solament les possibilitats que determinats sistemes polítics reconeixen amb relació al gènere incumbeixen, exclusivament, a la correspondència entre el sexe biològic i la identitat sexual. En aquest sentit, Guy Hocquenghem declara que “el discurs de la societat sobre l’homosexualitat, interioritzat per l’homosexual, és el fruit de la paranoia d’una sexualitat dominant, d’una heterosexualitat familiar reproductora que expressa la seva angoixa” (Hocquenghem, 2009; 28). D’aquesta forma, per a Butler (1990), publicat per Alfonso Henríquez “el subjecte heterosexual, homosexual o transsexual no és algú que ho sigui a conseqüència d’una veritat interior que ho determini, sinó algú que va sent, cosa que origina un discurs que el porta a preguntar-se per la seva identitat” (Henríquez, 2011; 130). Així doncs, Butler conclou que “el jo no està ni abans ni després del procés d’aquesta generació, sinó que solament emergeix dins de les relacions de gènere mateixes” (Butler, 1993; 25). Si aprofundim més en la relació entre cos i identitat, Stuart Hall (2006) plantejava la pregunta de “qui necessita identitat?”, amb l’objectiu de reflexionar sobre quines condicions s’imposen en la nostra identitat i com aquestes ens poden construir però a la vegada restringir.
Cartell Fringe Queer film art festival 2013 FONT: http://www.polarimagazine.com/interviews/fringe-queer-film-arts-festival-interview/
Consegüentment, el gènere és una representació, una construcció on aquesta es veu afectada per la seva mateixa construcció. Com diria Asun Pié (2009) “la teoria queer ensenya que la identitat és una construcció cultural, per tant, són les sinergies d’aquesta cultura les que acaben determinant els límits de les identitats” (Pie, 2009; 127). És per això que hem d’entendre que la identitat d’una persona està en constant moviment i, per tant, “el subjecte i la identitat es construeix i reconstrueix contínuament” (Pié, 2009; 120). Una construcció que s’ha de fer visible, s’ha de nuar i parlar pel fet que “els silencis que envolten la sexualitat accentuen, precisament, la seva omnipresència”. (Pié, 2009; 120)
Amb relació a les particularitats de la identitat queer, Guy Hocquenghem ens recalca que cal concebre la idea queer des de l’activisme. Per tant, una identitat que “emergeix de les estratègies de lluita enfront de la normalització ideada durant l’últim segle per les minories sexopolítiques” (Hocquenghem, 2009; 150). Concretament, per la teoria queer és ineludible deconstruir l’heterocentrisme i promoure una construcció social on el femení i el masculí siguin invencions culturals. Així és com David Córdoba, Javier Sáez i Paco Vidarte reconeixen que “el posicionament queer davant la política institucional i les formes convencionals d’organització social és radical i, d’aquí, neix el seu rebuig. Col·lectius exigeixen la normalització i la integració davant el sistema de poder que s’intenta instaurar. N’és un bon exemple d’això un rizoma, ja que té una estructuració i una ordenació interna, no és el caos, però no perd per això la seva heterogeneïtat” (Córdoba, Sáez i Vidarte, 2005; 99)
Cartell Queer Sarajevo Festival Kao i Svaki. 24 al 28 de setembre 2009. FONT: https://www.civilrightsdefenders.org/news/queer-festival-i-sarajevoqueer-festival-in-sarajevo-3/
Una heterogeneïtat que s’ha de concebre visible per desestabilitzar el binarisme de gènere dins de la societat i, en concret, dins de la comunitat educativa, fins al punt de desarticular la normalització sexual. Per aquest motiu, existeixen les paraules com “lesbiana” o “gai”. Tal com diu Carlos Fonseca i María Luisa Quintero, gràcies a l’existència d’aquestes paraules “representen un sector polític oprimit. Un grup exigeix ser controlat, regulat i classificat en un espai de ruptura, confusió i conflicte” (Fonseca i Quintero, 2009; 45).
Si concretem dins del món de la docència, E. Alcoba ens parla de com “ara és el moment que els educadors es qüestionin les articulacions dels discursos basats en la identitat amb relació a l’educació, ja que encara no s’ha solucionat positivament el reconeixement de la identitat gai o lesbiana” (Alcoba, 2005; 11). Obres com Gender Trouble (1990) de Judith Butler permeten pensar des d’una altra perspectiva les pedagogies de gènere i visionar altres panorames en la sexualitat dins de l’escola .
Així doncs, quin és paper que tenen o haurien de tenir els/les mestres d’avui en dia? Peter McLaren manifesta que “els/les educadors/es tenen la responsabilitat de construir una pedagogia de la “diferència” que no distorsioni a l’“altre”, sinó que intenti situar la diferència en la seva especificitat que proporcioni elements per establir críticament relacions socials i pràctiques culturals” (Mc Laren, 1997; 36). Una responsabilitat dins d’un context educatiu heterosexual on l’assetjament escolar per ser gai o lesbiana està present en les escoles.
En aquest sentit, Deborah P. Britzman reforça la idea que cal treballar per una perspectiva queer que “no tracti de fer una pedagogia sentimental, antihomofòbica” (Britzman, 2002; 211). Deborah reconeix que s’ha abordat la teoria queer, en molts casos, des d’uns enfocaments que “s’han basat en l’oferta d’informació i el canvi d’actitud” (Britzman, 2002; 211). Per tant, Britzman considera que a les escoles s’ha treballat des de la tolerància a la diferència i, per tant, cap als grups exclosos. No obstant això, no s’arriba mai a aprofundir en l’alteritat cap a l’altre.
Fragment de la pel· lícula Fives Dances. FONT: http://www.reelout.com/event/9pm-five-dances/
Amb relació a l’escola i la teoria queer fa falta entendre que, tal com diu Susana Lopez, “el gènere, la raça i la consciència de classe són assoliments aconseguits a través de l’experiència històrica de realitats socials contradictòries com el colonialisme, el racisme i el capitalisme” (Lopez, 2008; 18). Així doncs, amb què resideix una pedagogia queer? Quin posicionament sosté el mestre o la mestra? Quin és el paper que té la identitat de l’infant amb relació al seu aprenentatge? La pedagogia queer objecta sobre els fonaments de les pràctiques educatives en les escoles a fi de trencar amb les definicions d’identitats hegemòniques. A més a més, Javier Saéz manifesta que s’han de fer visible aquestes identitats per trencar amb una monoidentitat i transformar l’escola en un espai d’aprenentatge poliidentitari. Per tant, cal reflexionar que “l’homosexualitat neix dins d’un discurs mèdic, psiquiàtric, patològic i com una forma d’identitat global que s’imposa al subjecte” (Saéz, 2008; 70). Així doncs, cal ser curosos perquè aplicar una pedagogia queer no implica seguir una única línia metodològica, sinó proporcionar línies d’aprenentatge on s’allunyin de les veritats absolutes i apostin per fer visible a totes les persones que hi ha en la comunitat educativa. No serveix mostrar un discurs de tolerància o d’acceptació de la diversitat sinó pensar en quines coses puc incorporar en la meva pràctica com a docent. És per això que és necessari que brolli una reflexió crítica sobre les qüestions de sexe i gènere, fet que permeti veure les múltiples realitats de l’escola del segle XXI i on es creïn espais que marxin dels significats dominants i d’adoctrinament. Tal com diu Marla Moris, “els qui treballen a favor del queer combaten l’heteronorma, l’homofòbia i els delictes de l’odi”. (Morris, 2005; 36). En definitiva, Judith Butler reflexiona sobre “si la paraula queer vol ser un lloc de contestació col·lectiva, un punt de partida per a una sèrie de reflexions històriques i imatges futures, haurà de romandre en l’actualitat” (Butler, 1990; 60). Per tant, s’ha de perseverar en l’actualitat per arribar a trencar amb un sistema patriarcal, jeràrquic i reproductor tant a la societat com a l’escola i, a més a més, apostar perquè a la comunitat educativa hi hagi pràctiques docents crítiques que vagin més enllà de la disciplina, creant espais queer.
Nitrate Kisses (1992), Barbara Hammer. FONT: http://www.polarimagazine.com/interviews/barbara-hammer-interview/
gènere
Alcoba, E (2005). Prólogo a la edición española. A: Talburt, S. i Steinberg, S (eds.) Pensamiento queer; sexualidad, cultura y educación. (pp.9-12). Barcelona, Graó, 9-12.
Bauman, Zygmunt (2005). Identidad. Buenos Aires: Editorial Losada.
Britzman, Deborah (2002). La pedagogía transgresora y sus extrañas técnicas. A: Mérida, R. (eds.) Sexualidades transgresoras; Una antología de estudios queer (pp.197-228) Barcelona, Icaria.
Butler, Judith (1990). El género en disputa. El femenismo y la subversión de la identidad. Barcelona, Paidós. Títol original: Gender Trouble. Feminism and the Subversion of Identity. Publicat en anglès, en 1999 per Routledge, Nova York
Butler, Judith (1993). Cuerpos que importan: Sobre los límites materiales discursivos del sexo. Buenos Aires, Paidós.
Córdoba, David; Sáez, Javier i Vidarte, Pablo. Teoría queer: políticas bolleras, maricas, trans, mestizas (pp. 77-110).
Fonseca, Carlos, Quintero, María, (2009). La teoría queer: la de-construcción de las sexualidades periféricas. Sociológica, 69, 43-60.
Henriquez, Alfonso (2011). Teoría queer. Posibilidades y límites. Revista nomadías. 14, 127-139.
Hocquenghem, Guy (2009). El deseo homosexual con terror anal de Beatriz Preciado. Editorial Melusina, S, L.
Lopez, Susana (2008). El laberinto queer. La identidad en tiempos de neoliberalismo. Editorial Egales. Barcelona. Madrid.
Mayobre, Purificación (2006). La formacón de la Identidad de Género: Una mirada desde la filosofía. A: Zarazaga, E. et al., Educación Social e Igualdad de Género (pp.21-59). Málaga: Ayuntamiento de Málaga.
Mc Laren, Peter (1997). Pedagogía crítica y cultura depredadora; políticas de oposición en la era posmoderna. Barcelona: Paidós.
Morris, Marla (2005). El pie zurdo de dante pone en marcha la teoría queer. A: Talburt, S. i Steinberg, S (eds.) Pensamiento queer; sexualidad, cultura y educación. (pp.9-12) Barcelona, Graó.
Pié, Asun (2009). Educació social i teoria Queer: De l’alteritat o les dissidències pedagògiques. Editorial UOC. Primera edició: maig 2009.
Saéz, Javier (2008). Teoría Queer y psicoanálisis. Estudios lacanianos. Editorial Síntesis, S.A.
Silva, Tomaz (1999). El proyecto educacional moderno: ¿identidad terminal?. A: Veiganeto, A. (Comp.). Espacios de identidad: nuevas visiones sobre el currículum. Barcelona: Octaedro.