Congrés Internacional Art, Il·lustració i Cultura visual en Educació Infantil i Primària

http://congresoarteilustracion.org/es/

Galeria de fotografies

tabakalera1

Sara López

30.06.2017

Conferència plenària – Nívola Uyá

“Il·lustració i canvi social”

La convidada és Nívola Uyá, il·lustradora i artista visual que planteja la il·lustració com a eix vertebrador de les seves pràctiques. La seva ponència avança explicant les seves últimes tres experiències al voltant de la creació d’àlbums il·lustrats col·laborativament. A Mallorca, Mèxic i Gambia se situen les tres escoles on la il·lustradora fa de mediadora, introduint l’àlbum il·lustrat dins de l’habitual pràctica educativa. Abans de concretar en cadascun d’aquests llocs, subratlla que els àlbums il·lustrats són una porta d’accés de la infància a la literatura i fa èmfasi en la creació d’àlbums participativament, no només en el sentit intern de l’escola sinó en conjunt amb la comunitat educativa i més enllà.

En primer lloc, amb l’experiència a Mallorca l’objectiu “comunitari” és construir una millora mediambiental. Unit a aquesta sensibilitat ambiental, el propòsit també és treballar la identitat del centre. “La ranita Junko”, el relato de Yan Yano és el referent escollit per treballar aquesta temàtica. Cal dir que abans de començar amb la il·lustració, el docent ha de treballar molt bé el relat i posteriorment, per grups, il·lustren una pàgina cadascun. Finalment, el desencadenant és dur a terme el projecte de sensibilitat mediambiental que pren forma amb la creació d’un hort participatiu. El registre és molt important en tot moment, ja que són pistes del procés i ens ajuden a documentar, tenir evidències, recordar…

En segon lloc, a Mèxic es troba amb una plaga que afecta a l’arbreda que li diuen “La mota de heno”. Una associació ambiental s’encarrega de posar remei a aquesta plaga però es planteja la unió de la infància amb l’objectiu d’aconseguir un major potencial de difusió. Així doncs, es realitza un projecte conjuntament amb els centres educatius. En aquest cas, l’àlbum referent del qual parteixen és “Los niños que plantaban ahuehuetes” i els passos són els mateixos que en el cas anterior.

Per últim, el treball a Gambia es va realitzar amb la intenció d’ajudar a finançar els desperfectes de l’escola i la manca d’un bon mobiliari escolar. En aquesta experiència es va parlar de la confrontació amb una realitat diferent a l’occidental i què comportaven aquestes diferències, ja que, per exemple, aquells infants no havien treballat mai el color, no s’havien expressat mai amb aquells materials i no havien agafat mai un pinzell.

En definitiva, les diferències culturals entre aquesta última experiència i les dues anteriors van ser debatudes i relativitzades posteriorment en el torn de preguntes, seguidament de què l’artista anomenés les problemàtiques, limitacions i també potencialitats que ha tingut al llarg d’aquests anys amb els projectes que ha dut a terme. Es va parlar per exemple del fet que treballar a partir d’un àlbum referent de la cultura occidental va comportar dificultats per abordar alguns temes. En aquest sentit, es plantejava si potser caldria considerar què diuen els infants o què diu la pròpia escola alhora d’escollir els referents, de canviar-los o de transformar-los. En la mateixa línia, seria interessant conèixer la relació que estableix l’artista amb el docent per saber què es treballa o què es modifica i en definitiva, com i quina llibertat té el docent d’abordar el relat escollit.

 

http://nivolauya.com/art-x-change/

 

Presentació ponent local – Aitziber Alonso i Miren Guillo Galtzagorri, Associació de Literatura Infantil i Juvenil

“Latidos bajo el mar”

Aquest és un projecte per promoure la afició per la lectura des d’una perspectiva de gènere. Es considera important l’escenografia per tal de crear un ambient per gaudir dels llibres i de la lectura. En aquest sentit, la il·lustració s’incorpora des de la tridimensionalitat dels escenaris creant espais on els infants habiten mentre llegeixen. Alguns exemples són la sala per treballar la literatura del terror amb l’objectiu de treballar la por dels infants. Veiem que a priori pot semblar un espai de cuina molt bonic però en cada atuell hi havia una sorpresa que eren coses fastigoses per a què apareguessin certes pors i sensacions dels infants. Un altre exemple és la sala per treballar la poesia en forma de bosc o el laberint de l’exili.

“Hilando reflexiones submarinas y enredando estereotipos”

Aquest és un projecte multidisciplinar en el que s’aborda com treballar el gènere a partir de la literatura. La ponent fa aportacions des de l’antropologia feminista i la teoria feminista amb l’objectiu de trencar les dicotomies de gènere. Finalment, anomena a Adhela Turín amb l’article “Rosa caramelo” per abordar com treballar els cossos a través de la literatura infantil i juvenil (LIJ). L’exemple en aquest cas és la il·lustració en 3D de diferents persones amb diferents colors de pell a les que els infants han de vestir. Amb aquest exemple, s’aborda el tema del color de la pell, de les diferents peces de vestir, complements, etc. Un altre exemple és el treball de les professions en el que l’alumnat han de plantejar-se què volen ser de majors. Durant el procés emergeixen diferents característiques i desitjos amb la intenció de mobilitzar les relacions d’identitat i pertinència entre sexe i professions.

http://www.galtzagorri.eus/castellano

 

Torn de preguntes a mode de resum

Per què a l’Àfrica no il·lustren les seves històries en lloc de  contes de la cultura occidental? És difícil desarrelar-se d’allò que com il·lustradora es creu que és bona literatura? Amb aquesta pregunta es planteja quin és el límit alhora de considerar les preferències i els interessos dels infants per decidir el que s’ha de treballar a l’escola. Imanol Aguirre planteja que no s’han d’obviar els referents culturals i que aprendre implica desplaçar-nos cap a ells, ja que aprendre de l’altre, de l’alteritat és canviar de lloc. Alejandro Cevallos, amb la idea de trencar amb la colonialitat, afegeix que l’educador també és el que ha de fer aquests canvis de lloc i aprendre de l’altre.

Quines diferències d’expressió hi ha entre les dos cultures? En aquesta societat on la imatge ens bombardeja i allà on no tenen tantes imatges preconcebudes i estereotipades? La il·lustradora comenta que evidentment hi ha diferències en el dibuix: es troba amb animals estampats, els arbres són més minuciosos, la natura més present, etc.

Des de la preocupació educativa, alguns docents també es pregunten què fer amb les famílies, professors i escoles tradicionals? Quin és el poder de seducció que permet encabir aquest tipus de projectes? L’artista explica que afortunadament són les escoles les que contacten amb ella i per tant, ja té l’interès garantit.

 

1.07.2017

 Conferència plenària – Anna Majó i Teresa Viñals. Escola Dovella. Barcelona

“Investigacions i narracions visuals de la vida d’escola a través d’un procés col·laboratiu de disseny”

Abans d’explicar el projecte que es duu a terme a l’escola Dovella de Barcelona, les ponents ens expliquen quin és el context històric, social i educatiu de l’escola per entendre què és el que es replantegen. L’organització dels sabers, els temps i els espais, la construcció compartida del saber, les relacions pedagògiques i l’aprendre amb sentit són algunes de les qüestions que es replantegen per continuar explicant la “perspectiva educativa dels projectes de treball” (PEPT).[1]

Al llarg del congrés s’ha parlat de la relació entre art i educació però l’Anna explica una mica el seu bagatge per tal d’entendre el seu interès per apropar el disseny i l’educació. Amb aquesta inquietud, les dues ponents expliquen algunes experiències categoritzant els focus i les activitats que han anat realitzant al voltant d’aquest projecte col·laboratiu de disseny que vertebra l’escola Dovella.

El plantejament del projecte es basa en l’elaboració i l’actualització del Projete Educatiu del Centre (PEC) com a marc de referència de la vida escolar tant dins com fora de l’escola. L’objectiu és que els diferents sectors i agents col·laborin en el disseny d’aquest projecte que vol reflectir la vida a l’escola. En aquest sentit la pregunta que es fan és: “Podem crear nous escenaris en els que es creïn noves formes de comunicació on l’usuari-consumidor passi a ser co-creador en col·laboració amb un dissenyador, fotògraf o comunicador visual, professional?”

Per exemplificar aquest gran marc de referència, alguna de les activitats que van explicar és la col·laboració de l’equip docent alhora de fer una cartografia dels aspectes bàsics de la vida a l’escola, com també de les famílies i l’alumnat. D’aquesta manera,  amb el suport d’un cartró tots narren el que creuen que és importants per ells de l’escola i s’introdueixen en el món del disseny gràfic i la comunicació visual.

Per acabar, mostro una cita que es va projectar durant el congrés que resumeix aquest projecte de disseny col·laboratiu: Dissenyar [gràfic] és, en essència, crear relacions significatives entre text i imatge i entre vàries imatges contigües. Quan vàries imatges independents es col·loquen junt amb d’altres, estableixen entre sí una sèrie de relacions significatives que modifiquen el seu sentit i doten a tot el conjunt d’un significat diferent i més complex (Col·lectiu Un mundo Felix).

[1] Per ampliar, podeu consultar: Grupo de la Perspectiva Educativa de Proyectos de Trabajo (2016). La moda de los proyectos. Cuadernos de pedagogía, 467, 80-85.

escola dovella

………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………https://afadovella.cat/