“Quins imaginaris de cultura i educació circulen a l’educació formal? I quins imaginaris d’educació circulen en els espais no formals i culturals? Capital cultural, capitalisme cultural, cultura com a bé comú, cultura patriarcal, cultura per a la pau, cultura com espai de conflicte, cultura com identitat, inversió cultural, cultura com a patrimoni, cultura com a recurs, cultura de l’excel·lència, cultura universal, diferència cultural, cultura eurocèntrica, resistència cultural, cultura popular… un repertori no pas de marques blanques, doncs sempre és recomanable mirar l’etiqueta amb la lletra petita, no fos cas que contingui traces d’allò que en educació anomenem ‘el currículum ocult’” (Judit Vidiella, 2016).
.
.
Judit Vidiella, en el marc de les tertúlies sobre cultura i educació que van tenir lloc a l’Heliogàbal, organitzades per Indigestió, parlà de la funció de l’educació en determinats contextos culturals. En el context de la tertúlia es van debatre conceptes com ara Educació transgènica, una educació que copia models, i no només en el context no formal sinó també en el formal, exportant un discurs “d’innovació i creativitat a les escoles”, sovint recolzat per lobbies com les escoles jesuïtes, bancs, i fundacions (com Fundación Telefónica, Fundació Bofill…) que tenen els canals per generar un impacte a través d’estratègies de màrqueeting, i que, com a conseqüència del seu bum mediàtic, ofeguen els cultius més petits.
.
.
Per a més informació:
http://www.nativa.cat/2016/05/educacio-transgenica-cultura-edulcorada-contextos-conservants/
Foto: Jordi Ferreiro