visual methods

II International Summer Workshop on Alternative Research Methods in Social

Research : VISUAL METHODS

conferènciaJoxemi Correa, Estibaliz Aberasturi Apraiz, Fernando Hernandez y Juana M Sancho en la inauguració del Congrés

 

Sara López

Els dies 11-13 de juliol (2016),  ha tingut lloc el II International Summer Workshop on Alternative Research Methods in Social Research: VISUAL METHODS, organitzat pel grup d’investigació ELKARRIKERTUZ de la Universitat del País Basc (Facultad de Educación, Filosofía y Antropología de San Sebastián) i pel grup de recerca Esbrina (UB).

Amb el compromís de desenvolupar projectes socialment i políticament compromesos, capaços de fer front als nous problemes socials, l’objectiu principal del Congrés ha estat generar una comprensió més profunda de la relació entre el mètode i la investigació. Una comprensió basada a considerar com els projectes d’investigació sorgeixen com una experiència d’aprenentatge col·laboratiu, sensible a les interaccions i intercanvis amb els altres.

 .

CONFERÈNCIES

La política de la no-representación: co-produciendo mundos – Isaac Marrero    (Goldsmiths, University of London)

El marc teòric de la seva tesi parteix d’un gir ontològic i cosmopolític. Per entendre aquest concepte mostra alguns exemples de pel·lícules que ha utilitzat per investigar altres realitats, altres formes de pensament. Mysterious Object at noon – Apichalpong Weerasethakul; Moi, un noir – Jean Rouch; Two Laws; Uncle Boonmee són alguns dels exemples.

Aquests documentals i pel·lícules expliquen històries en les quals la gent, entre altres coses, recorda moments de l’època colonial. El gir ontològic es relaciona amb aquesta mirada. Es tracta de pensar en sistemes de pensament a la inversa que el nostre. Felipe Escolar amb el perspectivisme amerindi i Marisol Cadena amb el conflicte de la naturalesa són alguns dels autors que mostren aquest gir. I és que la modernitat no té una categoria per a aquesta alteritat de la naturalesa, està incommensurada. No està reconeguda però a la vegada estructuren la vida quotidiana d’altres pobles. En conclusió, el treball es desplaça cap a la co-representació fugint de la representació per tal d’investigar la multiplicitat, aquells altres-mons invisibles i minyonejats per la modernitat.

Algunes de les preguntes per reflexionar…

– Quines altres formes utilitzaríem per perllongar les realitats que investiguem?

– Quins són els límits entre la no-representació i la representació? Fins a quin punt la nostra mirada, els nostres sistemes de pensament, el nostre llenguatge… influencien les decisions col·laboratives junt amb aquestes altres-realitats?

– Com es relaciona el nostre marc teòric amb aquesta subjectivitat?

.

La creación de narrativas de la infancia y la adolescencia a través del arte contemporáneo: una investigación visual. Montserrat Rifá Valls (Universidad Autónoma de Barcelona) y Estibaliz Aberaturi-Apraiz  (Universidad del País Vasco/ EuskalHerriko Unibertsitatea)

La pregunta que es fan i a partir de la qual es desenvoluparà tot el treball és: podríem col·laborar en una investigació en què els estudiants formessin part d’una proposta d’investigació? Es tracta d’un projecte en el qual participen estudiants de la UPV i estudiants de la UAB. Al llarg del procés, les professores de cada universitat es van reunint per parlar del que s’ha fet.

El projecte permet desmuntar visions. Hi ha un canvi de posicionament. Es tracta de crear diferents maneres de pensar que giren entorn de la descolonització de la infantesa i l’adolescència i la problematització de les identitats. Per tant, algunes de les preguntes que es fan són: de quina manera les obres d’art contemporani ens poden ajudar a canviar la mirada sobre la infantesa i l’adolescència? Rineke Dijstra – Beach Portraits, Rayne Lin – Little miss Firecracker, Colby Katz – Girls’Club són alguns exemples d’artistes que tracten temes com la manera en què es diu que la cultura empresarial  influeix els joves, la mercantilització de les nenes i nens, la tendència a cosificar i objectivitzar…

Un altre instrument utilitzat per desmuntar visions va ser crear i produir narratives de la infantesa. Primer, els estudiants havien de seleccionar una imatge de la seva infància que creguin que els hi hagi fet com són ara. Després, havien d’escollir imatges o vídeos que mostressin la infància avui dia. Altres instruments són realitzar un scrapbook, un fòrum de debat on comparteixen què els sembla l’experiència… En síntesi, el projecte intenta partir de les subjectivitats dels estudiants i per tant, comença veient, analitzant i per últim, creant diferents maneres de pensar entorn les idees prefixades de la infància i l’adolescència.

.

Creative Visual Research: Methods, Analytics and Ethics – Helen Lomax (University of Northampton)

Com s’expliquen les històries? Com la visualitat ens les mostra? Helen Lomax fonamenta que els mètodes visuals són una panacea i per tant, se’ls qüestiona. Alguns exemples que il·lustren aquest qüestionament són els treballs de Roland Barthes (1982) Camera Lucida que ens parla d’una infància nostàlgica; Susan Sontag (1977) a On Photography mostra una preocupació per l’abandonament, l’angoixa per l’abandonament dels infants…

El context de la investigació se situa al Regne Unit. Els problemes econòmics han anat en augment entre els anys 2009-15 i la pobresa infantil en alguns pobles posa traves en el futur de nenes i nens. L’autora fa una etnografia a un d’aquests pobles on busca les veus de nenes, nens i joves. Elles i ells poden escollir els mètodes visuals que vulguin: fotografia, dibuixos, històries, collage, mapeig…

Finalment, es va mostrar un vídeo amb el qual havien treballat col·laborativament investigadors i infants i joves que serveix de síntesi per contra-visualitzar la mirada que generalment ens mostren els mitjans de comunicació en la qual es relacionen  els llocs abandonats amb espais conflictius i pobres. Tot i així, aquest no és el final, és només una part. És un exemple que empodera els joves per transformar un discurs dominant però el procés ha de continuar.

Algunes preguntes per reflexionar…

– Com els infants adopten la posició de periodistes (influència del periodisme televisiu)? Què és el que no es veu al vídeo?

– El caràcter celebratori del vídeo pot eliminar una actitud crítica?

– Com es relaciona l’art-teràpia amb aquest treball?

.

Observational Filmmaking for Education: Creativity Based Approaches to Digital Video Camera Work and Editing for Children, Teachers and Researchers. Nigel Meager (University of Cambridge)

Nigel investiga a partir de materials visuals. Des del dibuix fins a la càmera de vídeo hi ha molts materials a partir dels quals es pot investigar però ell se centra en el vídeo. Se li deixa a l’infant que gravi per tal que faci cinema observacional. Aquesta eina l’utilitza l’investigador per mirar, escoltar, analitzar i comprendre experiències.

Hi ha diversos tipus de cinema observacional però ell fonamenta el seu a partir de l’antropòleg social David MacDougall en el que els nens graven en col·laboració amb l’investigador. S’utilitza el programa Final Cut Pro X com a instrument d’investigació en el que els nens poden categoritzar els clips. Per dur a terme la investigació, és necessari que les i els alumnes tinguin nocions sobre l’ús de la càmera i per tant, se’ls hi parla del so (listening), de la posició (watching), de l’enquadrament (showing), del moviment (following) i de l’enfocament (joining-in).

Per acabar, i obrint possibles preguntes per reflexionar, aquest treball no contempla la influència que pot tenir el llenguatge cineasta en les produccions de les i els alumnes, ja que són ells els que utilitzen la seva tècnica per la seva investigació. Com a cloenda, se’ns va mostrar un vídeo-documental rodat per un nen de l’Índia en el que se’ns mostra la seva quotidianitat, la seva casa, el seu germà, la seva mare…