projectes de pràctiques

Intervencions Paulo Freire

Guillermo Castro Almazán

Treball de pràctiques (4rt de Grau de Primària)

Escola Francesco Tonucci

Sisè curs

paulo freire

.

Dinàmica Món-Escola

Seguint la línia que fa dies que treballem, tant amb la tutora com amb altres mestres, sobre algunes problemàtiques que han anat sorgint a l’aula, vaig pensar una dinàmica que ajudes a aportar alguna cosa en aquesta situació, a la vegada que em permeti bolcar i retornar alguna cosa sobre la investigació que estic portant a terme sobre pedagogia crítica i postcrítica pel meu Treball de Fi de Grau. La dinàmica que vaig dissenyar, és una dinàmica en la qual busquem representar els problemes que hi ha al món, els problemes que hi ha a la nostra escola, i la relació que hi ha entre ells. Consisteix a dibuixar un cercle gran a terra que representi el món, i un altre interior més petit que representi la nostra escola. La idea, doncs, consisteix a fer que cadascú escrigui, sigui amb paraules o dibuixos, problemes que consideri greus a dins d’un cercle o a un altre. Com més problemes fiquem a dins dels cercles, més complex es fa el concepte que tenim del món o de l’escola. I una vegada es vagin emplenant els cercles, es tractarà en engegar un debat en el qual s’intentarà relacionar els problemes de l’escola amb els problemes que hi ha al món, i com interactuen els uns amb els altres.

Perquè funcioni, serà important que tothom faci l’esforç de pensar, reflexionar i analitzar per si mateix, en funció de la seva experiència o visió que tingui del món, per a transmetre i encaixar la seva realitat en la realitat comuna que representen els dos cercles. Només així podrem assegurar que estem treballant per millorar un món o una escola que representi a cadascú i cadascuna de les companyes de classe.

Amb aquesta dinàmica, doncs, espero per una banda prendre consciència i visualitzar alguns problemes que succeeixen tant al nostre voltant com a altres indrets del món, analitzant a posteriori també com aquests problemes es filtren i s’introdueixen a l’escola a través de les persones que convivim en ella, com cobren forma, i sobretot, com i per què ens afecten. També serà important remarcar altres idees importants de l’obra de Freire i d’altres autors crítics i postcrítics, com és espai o situació en contradicció, cultura escolar, o invasió cultural. En referència a: com aquests problemes cobren presència en nosaltres mateixos i trenquen o impedeixen la voluntat de la cerca del bé comú, o la mateixa idea de l’escola com a eina de transformació social.

.

Posada en pràctica

El dilluns dia 4 d’abril a primera hora del matí, vam portar a terme la dinàmica al pati de l’escola. Ens vam seure en rotllana al mig de la pista, i els hi vaig fer l’explicació del que anàvem fent, i memòria del que ja havíem parlat en altres ocasions. Vam començar a parlar sobre el tema de la publicitat: quins tipus d’anuncis sortien a la tele o a altres, què pensaven sobre ells, que els agradava o que els hi molestava… La conclusió general va ser que la publicitat està a tot arreu, i que la majoria de les vegades resulta bastant molesta. A més (aquesta idea vaig haver d’introduir-la jo), vam coincidir que moltes vegades provoquen una distorsió de la realitat, en relació a què contínuament ens estan generant la necessitat de consumir coses o productes, a més de l’habitual representació d’un model de societat idíl·lica, que té poca afinitat amb com construïm el dia a dia les persones, però que a la vegada, contribueix a generar tendències socials cap a aquest món “imaginari”, on els diners aporten la felicitat en qualsevol context i situació gràcies a la quantitat de productes i serveis que la gran indústria ens pot oferir.

Llavors, vaig plantejar que l’única manera de 
construir un món en el qual puguem enfrontar-
nos als nostres problemes i trobar solucions conjuntes que ens encaminin cap a un món més just i equitatiu, és desconstruir i construir conceptualment el món, en funció del que cadascú de nosaltres pensa que és important. Però com que l’escola, penso i pensen la majoria d’autors crítics i postcrítics, és un espai cultural que no és aliè a aquesta “invasió” per part d’una hegemonia cultural, “contaminada” per una sèrie d’interessos econòmics i polítics, esdevé necessari també il·luminar els problemes que ens afecten en aquest espai, per posteriorment fer relacions amb el que passa “fora”.

La forma que vam procedir, va ser que tothom penses un problema present al món, aixecar la mà, dir en veu alta per què per a ell representa un problema, i per últim escriure’l o representar-lo amb un dibuix a dins del cercle exterior (el del món), fins que cadascú dels presents hagués ficat com a mínim un problema. Després, vam utilitzar la mateixa formula per introduir problemes al cercle interior (el de l’escola).

Quan van estar els dos cercles creats, vam fer llavors un tomb al voltant del cercle perquè tothom pogués llegir el que havia escrit, per després fer l’exercici de relacionar problemes que creien que hi ha al món amb els problemes de l’escola. Segons anàvem participant, vaig anar fent cercles d’un color determinat a cada paraula que citaven, per vincular un problema amb un altre. El resultat es pot apreciar a les fotos.

.

Reflexió

Trobo que ha sigut una experiència bastant positiva i enriquidora, tant per mi com per a ells i elles. Tot i que és cert que va costar una mica arrencar i que tothom participés, al final va haver-hi una quantitat d’idees i conceptes bastant alta i representativa dels problemes reals que succeeixen al món i a l’escola. Que sortissin conceptes com el masclisme, el sexisme, el maltractament, el malbaratament alimentari, els refugiats de Síria o la discriminació, sense haver “d’estirar” d’ells i elles perquè sortissin, per mi ha sigut molt important i revelador. Però encara va ser més interessant les relacions que van fer entre els problemes dels dos cercles. A tall d’exemple, una alumna va relacionar el masclisme al món amb la falta d’igualtat a l’escola. Un altre nen va vincular els accidents i el terrorisme del món amb la inseguretat a l’escola. I un altre, encara més interessant, va relacionar la competitivitat, amb la por i el bulling.

Crec que aquests temes són força interessants, i ara a les properes sessions espero trobar la manera que puguin continuar investigant i aprenent sobre aquests problemes que per a ells són importants (o com a mínim presents), i que a més els hi toca de prop en el punt que hem aconseguit albirar que el tipus de societat i món en el qual vivim, per molt que vulguem generar un espai a l’escola “a prova” d’aquests problemes, l’escola com diu Paulo Freire a la seva obra Pedagogia del oprimido (1968), “l’escola ha de fer l’esforç de trencar amb la racionalitat del sistema en forma de realitat objectiva dels fets, codificant el món a través dels propis ulls de l’alumne”. I per fer-ho, no ho podem fer només amb continguts estàtics dictats per un currículum que no contempla (ni ho pot fer) el context de cada escola, de cada aula i de cada alumne, sinó aportant també continguts i temes que despertin sensibilitats i interessos a l’alumne i l’alumna, és a dir, “ens hem d’apropar a la realitat existencial de l’educand”.

foto

 

Bibliografia

Chapman, C. (2007). Differentiated Instrucional Strategies: One Size Doesn’t Fit All. Corwin Press.

Freire, P. (1970). La Pedagogia del Oprimido. Madrid, Espanya. ISBN: 978-84-323-1621-0

Giroux, H. (1990). Los profesores como intelectuales: hacia una pedagogía crítica del aprendizaje. Ediciones Paidós Ibèrica S.A. Barcelona, Espanya. ISBN: 84-7509-588-7

Michael Apple (1982): Cultural and economic reproduction in education: essays on class, ideology and the state.