D’altra banda, un component fonamental dins del pensament decolonial és la veracitat i elaboració d’una narrativa històrica fonamentada en diferents maneres d’interpretar i conèixer el món, ja que existeixen moltes distorsions en la forma com es comprèn i es conta la història[2]. Això es deu a la reafirmació de la modernitat com a patró civilitzatori i a l’establiment dels discursos hegemònics: colonialitat de poder[3] i colonialitat del saber[4],en paraules de Grosgoguel (2012) “la diversitat es va anar reduint amb l’expansió cultural europea, es van anar destruint altres formes de viure i existir en el planeta, […] així durant segles s’inventa una narrativa històrica on s’oculta el deute amb la resta de civilitzacions del món”.
.
“Pachamama” Mural Col·lectiu en Barilochel’Argentina. La Pachamama es refereix a la “Mare Terra” i és fonamental per a moltes cultures indígenes en tota Amèrica del Sud. Font.
https://www.flickr.com/photos/37210824@N02/7494982352
.
Per tant, per a concebre una pedagogia decolonial és necessari una compressió crítica de la història que desarticuli les nocions d’homogeneïtat, explotació i marginació que són ensenyades i transmeses socialment. Tal com afirma Mignolo:
“Mentre que la història de l’Imperi és la història dels qui creen i implementen dissenys globals, la història espacial de les heterogeneitats estructurals i de les contradiccions diacròniques de la modernitat des de la perspectiva de la colonialitat és la història des dels qui han de bregar amb les conseqüències dels dissenys globals (Mignolo, 2004.p, 116).
Escoleta zapatista.
FONT: http://www.m-x.com.mx/2014-01-12/portafolio-20-anos-de-aprender-a-resistir-2/#!prettyPhoto[mom_gal]/0/
.
Ara bé, amb la confrontació dels diferents enfocaments d’història de l’educació i la revisió dels seus continguts no es pretén desestimar les aportacions pedagògiques i educatives provinents diferents concepcions i pràctiques. En aquest sentit Díaz (2010) pensa “procurem sotmetre-les a crítica, reconeixent que la història de l’educació no pot continuar sent la història dels qui han dominat en els escenaris de l’escola moderna, i menys encara, dels qui han tancat la possibilitat de sorgiment de pensaments diversos, memòries altres i identitats emergents.
D’aquesta forma, la relació entre educació i pensament decolonial contribueix a generar mecanismes en la pràctica educativa per a deconstruir i qüestionar formes de pensament imposades que limiten i manipulen les possibilitats de reconèixer-nos en la nostra pròpia historicitat com a éssers diferents, autònoms i en expansió més enllà de l’atenció a les necessitats immediates del mercat global, tal com indica Andres Parra (2015):
“Re-construir, donis-aprendre per a re-aprendre els nostres magisteris, i les nostres interaccions, i les nostres didàctiques, i les nostres acadèmies, és la tasca decolonitzadora de la pedagogia en el transcórrer quotidià, la qual cosa esdevé no en l’espectacularitat de grans canvis sinó des del gir epistèmic intentat en l’esfera particular de cada actor social de l’educació com una aposta de vida, de dignitat i de responsabilitat amb les generacions del present i del seu immediat avenir”
..
[2]« La història ofereix a cada individu la possibilitat de transcendir la seva vida personal en la vida d’un grup. En fer-ho, li atorga un sentit i, alhora, li ofereix una forma de perdurar en la comunitat que el transcendeix: la història és també una lluita contra l’oblit, forma extrema de mort » (Villoro, 2005:50) en Diaz 2010, p.223
[3] Allò que l’Anibal Quijano (1999) entén com els patrons del poder modern que vinculen la raça, el control del treball, l’Estat i la producció de coneixement. Aquesta colonialitat del poder va instaurar a Amèrica Llatina una estratificació social que situa al blanc europeu en el cim mentre l’indi i el negre ocupen els últims esglaons. Walsh (2007, p.104)
[4]No només va establir l’eurocentrisme com a perspectiva única de coneixement, sinó que al mateix temps, va descartar per complet la producció intel·lectual indígena i afro com a “coneixement” i, conseqüentment, la seva capacitat intel·lectual.
ètnies i cultures
CASTRO,Santiago. GROSFOGUEL, Ramón (2007) el giro decolonial. Reflexiones para una Diversidad epistémica más allá del capitalismo global Ed: Universidad Central –IESCO–, Pontificia Universidad Javeriana –Instituto Pensar– y Siglo del Hombre Editores. Bogotá
DÍAZ M. Cristhian. 2010. Hacia una pedagogía en clave decolonial: entre aperturas, búsquedas y posibilidadesTabula Rasa. Bogotá – Colombia, No.13: 217-233, julio-diciembre. EN LINEA http://www.revistatabularasa.org/numero-13/08Diaz.pdf
GROSFOGUEL, Ramón. [DILAAC UNA]. 2012, 12-14 noviembre. Genealogía del Racismo: Introducción. Recuperado de https://www.youtube.com/watch?v=xAp09ysYH7I
MIGNOLO, Walter. 2004. «Colonialidad global, capitalismo y hegemonía epistémica», en I. Ramos y R. Sosa, R. (coords.), América Latina: los desafíos del pensamiento crítico. 113-137. México: Siglo XXI Editores.
MIGNOLO Walter. (2008) La opción de-colonial: desprendimiento y apertura. Un manifiesto y un casoTabula Rasa. Bogotá – Colombia, No.8: 243-281, enero-junio. En linea http://www.revistatabularasa.org/numero-8/mignolo1.pdf
MUÑOZ Alba. (2015) Cosas que nadie te contará sobre la crisis de refugiados La estrategia de Europa, a ojos de Daniela Ortiz http://www.playgroundmag.net/articulos/entrevistas/Cosas-nadie-contara-crisis-refugiados_0_1603039683.html4 de septiembre
PARRA, Andrés. (2015) Pedagogía decolonial: trazos para la construcción de un paradigma-otrodesde la educación. Revista Correo del Maestro. Núm. 226 – Marzo de 2015. En línea http://www.correodelmaestro.com/publico/html5032015/capitulo4/Pedagogia_decolonial.html
ORTIZ Daniela. (2015) Hemos visto un video en youtube y estaba lleno de xenofobia http://www.daniela-ortiz.com/index.php?/projects/hemos-visto-un-video-y-estaba-lleno-de-xenofobia/
WALSH, Catherine. 2007. ¿Son posibles unas ciencias sociales/culturales otras? Reflexiones en torno a las epistemologías decoloniales. Nómadas. 26:102-113, en linea https://www.ucentral.edu.co/images/editorial/nomadas/docs/nomadas_8_son_posibles_catherine.pdf