Per tant, la interculturalitat des d’aquesta perspectiva no admet una relació exclusivament comunicativa entre les diverses cultures que es troben en igualtat de condicions a causa de l’exercici d’un “vel d’ignorància” (multiculturalisme, neoliberalisme), suposa una disputa que parteix de les relacions de poder desiguals i que propugna per coneixements, pràctiques polítiques, poders socials i formes de pensament unes altres ( Walsh: 47), vinculades al propòsit de construir “un món en el qual càpiguen molts mons” (Grosfoguel en Sánchez, 2007).
Igualment en aquesta mateixa línia ideològica:
“La interculturalitat podria ser pensada com una igualtat de pes social entre diferents cultures, però en la realitat ens trobem enfront d’una relació desigual a nivell mundial. Prengui’s com a exemple com van ser presentats els esdeveniments que es van desenvolupar amb motiu dels 500 anys d’aniversari de la Conquesta a Amèrica Llatina. Des d’Espanya es parlava de ‘Trobada de dos mons’, mentre que les organitzacions indígenes, reprenent la tradició andina parlaven de 500 anys de ‘món a l’inrevés’ (Rivera Cusicanqui, 2010:21)”. (Bernal, 2011, p.2)
Waman Puma. Segle XVI Dibuix Indi Poeta i Astròleg. A través dels seus dibuixos, crea una teoria visual del sistema colonial. Font https://chixinakax.files.wordpress.com/2010/07/silvia-rivera-cusicanqui.pdf
D’igual manera, concebre la interculturalitat en la pràctica educativa sense la coexistència de diferents interpretacions i accions en les quals es posin en evidència les relacions de desigualtat i de diferència, pot encobrir formes de colonialitat del poder i del saber, de racisme, discriminació, paternalisme i exclusió. Això justificar articular l’intercultural en un espai reflexiu on s’estimuli la deconstrucció de les lògiques colonials imposades per a conèixer de primera mà aspectes sociohistòrics que legitimen la seva omissió, perpetuació i normalització.
Un bon punt de partida per a l’anterior, és qüestionar la nostra pròpia condició d’éssers humans embolicats en contextos històrics, polítics, socials, personals, culturals, on els límits no existeixen o existeixen de manera borrosa. I només així, participant en el reconeixement propi i en el dels altres, podem constituir un veritable diàleg entre iguals; no monòlegs; no discursos; escoltar i parlar, amb silencis i fent-nos sentir també. (Bernal, 2011)
.
Njideka Akunyili Crosby, Something Split and New, 2013
.
A més, des d’una perspectiva educativa, per a fer un abordatge a les aules es precisa un desenvolupament constant d’actituds interculturals (interculturitzar) dotades d’un sentit ètic i polític ja que precisament:
“Una de les belleses de la pràctica educativa és precisament el reconeixement i l’assumpció de la seva politicitat, que ens porta a viure el respecte real pels educands al no tractar d’imposar-los, en forma subreptícia o en forma grollera, els nostres punts de vista. No pot haver-hi camí més ètic, més veritablement democràtic, que revelar als educands com pensem, les raons per les quals pensem de tal o tal altra forma, els nostres somnis, els somnis pels quals lluitem, donant-los al mateix temps proves concretes, irrefutables, que respectem la seva preferències encara que siguin oposades a les nostres” (Freire, 2001:42-43).
Mounir Fatmi, Oil, Oil, Oil, Oil, 2011
.
Així mateix, l’escola sembla tenir una mirada etnocèntrica emparada en un ordre institucional més preocupat per la igualtat que per les diferències culturals (raça, ètnia, religió, idioma) al costat de les diferències de gènere i de classe que interfereixen en la comprensió de l’Altre (Nussbaum, 1997). Aquestes diferències conformen i determinen les nostres decisions, els nostres pensaments, els nostres llenguatges, forma de sentir i actuar en relació amb altres persones. (Mancila, 2015)
.
Kerry James Marshall “Our Town,” 1995
http://www.pbs.org/art21/images/kerry-james-marshall/our-town-1995
.
Per a aprofundir en aquest aspecte Lévinas proposa el concepte de alteritat com una base indispensable per a abordar la diferència en la vida escolar ja que per a acceptar als altres individus com a diferents hem d’acceptar-nos nosaltres mateixos com a diferents. Aquest autor planteja la alteritat en una estreta relació amb la responsabilitat pel fet que “l’educació és també resposta ètica a la demanda de l’altre. Només quan l’educador es fa responsable de l’altre, respon a aquest en la seva situació, es preocupa i ocupa d’ell des de la responsabilitat, llavors i només llavors, s’està en condicions d’educar” (Romero Sánchez, E. & Gutiérrez Sánchez, M. 2011)
De igual manera, la posibilidad de concebir la interculturalidad como experiencia es una decisión que nos coloca en relación de alteridad ya que la mayoría a veces que se aborda la inmigración en la escuela se hace referencia a “atenderla”, en una posición de nosotros-los-otros, en un intento que sean los “diferentes” o “los que llegan” los que se tengan que adaptar en una forma de “asimilacionismo”. Caparrós y Sierra (2015). Esta visión de nosotros-los-otros ha generado una visión única y homogénea, atendida desde unas creencias (las nuestras) sobre de quién (creemos que) son los inmigrantes. Una visión, fundamentalmente generalista y estática en la que no parece tener cabida las diversas formas en la que la vida se manifiesta y cobra sentido para cada cual.
D’igual manera, la possibilitat de concebre la interculturalitat com a experiència és una decisió que ens col·loca en relació de alteritat ja que la majoria a vegades que s’aborda la immigració a l’escola es fa referència a “atendre-la”, en una posició de nosaltres-els-altres, en un intent que siguin els “diferents” o “els que arriben” els que s’hagin d’adaptar en una forma de “assimilacionisme” Caparrós i Sierra (2015). Aquesta visió de nosaltres-els-altres ha generat una visió única i homogènia, atesa des d’unes creences (les nostres) sobre de qui (creiem que) són els immigrants. Una visió, fonamentalment generalista i estàtica en la qual no sembla tenir cabuda les diverses formes en la qual la vida es manifesta i cobra sentit per a cadascú.
.
ètnies i cultures
.
BERNAL, Gabriela. (2011) ¿Cuál interculturalidad? Reflexiones desde las experiencias de Sudamérica. Paper for the Commons-Conference in Rome. En linea http://rosalux-europa.info/userfiles/file/Bernal_Cual_interculturalidad_2011.pdf
FREIRE, Paulo. 2001. Política y educación. México: Siglo XXI editores.
GIMENO, Juan. Conversaciones sobre/desde la “decolonialidad” http://www.vientosur.info/IMG/pdf/VS122_JC_Gimeno_Conversacionessobredesdedescolonialidad.pdf
LÉVINAS, E (1991) Ética e infinito. Madrid: Visor
RIVERA CUSICANQUI, Silvia (2010) Ch’ixinakax utxiwa : una reflexión sobre prácticas y discursos descolonizadores – 1a ed. – Buenos Aires. Ed Tinta Limón. En líneahttps://chixinakax.files.wordpress.com/2010/07/silvia-rivera-cusicanqui.pdf
NUSSBAUM, Marta. ( 1997). Cultivating humanity: a classical defence of reform in liberal education. Cambridge MA: Harvard University Press
MANCILA Lulia. (2015) Diversidad cultural, identidad y narrativas. V Jornadas de Historias de vida en educación voces silenciadas. Almería. En línea http://repositorio.ual.es:8080/jspui/bitstream/10835/3754/1/Diversidad%20cultural,%20identidad%20y%20narrativas.pdf
ROMERO Sánchez, Eduardo. y GUTIÉRREZ Sánchez, Marta (2011). La idea de responsabilidad en Lévinas: implicaciones educativas. Congreso internacional teoría de la Educación. Barcelona.
SÁNCHEZ, Dairo. Reseña de “EL GIRO DECOLONIAL. REFLEXIONES PARA UNA DIVERSIDAD EPISTÉMICA MÁS ALLÁ DEL CAPITALISMO GLOBAL. Revista Nómadas, núm. 27, octubre, 2007, pp. 239-242 Universidad Central Bogotá, Colombia. En linea http://www.redalyc.org/pdf/1051/105116595019.pdf
WALSH, Catherine. 2002. (De) Construir la interculturalidad. Consideraciones críticas desde la política, la colonialidad y los movimientos indígenas y negros en el Ecuador. En Interculturalidad y Política, Norma Fuller (ed.). Lima. En línea http://www.uasb.edu.ec/UserFiles/363/File/PonenciaLima1.pdf