Jaume Plensa. 2015. FONT: http://jaumeplensa.com/venice2015/
Viure és viure una vida políticament, en relació amb el poder, en relació amb els altres, en l’acte d’assumir la responsabilitat del futur; però, no és conèixer per endavant la direcció que prendrà, ja que el futur, especialment el futur amb i pels altres, requereix una certa capacitat d’obertura i de desconeixement; implica ser part d’un procés, el resultat del qual ningú pot predir amb seguretat.
Judith Butler, 2006
Les construccions de gènere emergeixen dins d’un context canviant i líquid on les nostres formes de vides “estan relacionades amb la reconstrucció, en la construcció de la realitat, en la transformació i en la responsabilitat amb el món” (Bauman, 2005; 51). La societat marca uns patrons de normalitat on el nen ha de jugar amb cotxes i les nenes amb nines. Aquestes divisions es van manifestant i reforçant tant en l’entorn familiar com escolar. Què genera aquestes creences? En totes les societats pot succeir que algunes persones tinguin aspectes que no corresponen al binarisme que estableix el seu entorn, inclús pot arribar a no correspondre a cap de les opcions “oficials”. A poc a poc, això va proporcionant a l’infant limitacions i desaprovacions socials a causa de les ruptures de normes socials, ja que certes accions estaran condicionades a força d’ajustar-se a heterocentrisme fixat. Consegüentment, cal ser conscient que els processos de formació de la nostra identitat de gènere en la infància és àrdua per raó de l’autodefinició.
Míriam Cameros. FONT: www.myriamcameros.net