10 propostes feministes d’interès per a l’educació

10 propostes feministes d’interès per a l’educació[1]

 

blanca

Nunila López Salamero y Myriam Cameros Sierra, 2009. La cenicienta que no quería comer perdices FONT: http://www.mujeresenred.net/IMG/pdf/lacenicientaquenoqueriacomerperdices.pdf

 

Es tracta d’una proposta que inclou algunes aportacions dels feminismes postestructuralistes i diferents contribucions dels estudis de masculinitats, dels transfeminismes i de les pedagogies queer. Es parteix així mateix de concrecions puntuals realitzades per algunes autores –des de les pedagogies feministes– dirigides a diferents àmbits educatius. Com les de Judit Vidiella (2012), que aborda la importància per a l’educació d’una política cultural de les emocions, on ens proposa relacionar l’afecte i la política d’una manera que desfaci la separació entre l’individual i el col·lectiu, entre el personal i el públic; les de Carla Padró (2011), que ens planteja formes de resistir-se a una pedagogia autoritària –basades en la indagació del procés d’ensenyament-aprenentatge– sense caure en la fal·làcia del control; i, finalment, les de Remedios Zafra (2015) que suggereix adaptar per a l’educació algunes maneres de fer de l’art polític.

 

moz

Guerrilla Girls.  FONT: http://millenniumcourt.org/guerrilla-girls-im-not-a-feminist-but-if-i-was-october-november-2009/

Resumirem els 10 punts de la proposta i a continuació els anirem desglossant en diferents apartats:

 

  • Rescatar genealogies feministes, les lluites d’ “emancipació” i altres sabers relatius a sexes, gèneres i sexualitats, com un component important de l’aprenentatge.
  • Desafiar la ciència positivista i apostar per un coneixement situat i per integrar la tecnociència a la tasca pedagògica feminista.
  • Explorar la performativitat i les tecnologies del gènere com una construcció cultural i com efectes del poder.
  • Apostar per unes subjectivitats construïdes en relació i per unes identitats canviants. Assumir les paradoxes com a valor pedagògic.
  • Contemplar la diversitat sexual: possibilitar una pedagogia queer a les aules.
  • Desenvolupar polítiques de la corporalitat i l’afectivitat.
  • Analitzar de quina manera les qüestions de gènere s’estructuren amb altres eixos d’exclusió. Enfocar les diferències.
  • Potenciar la sostenibilitat de la vida enfront de la lògica del capital.
  • Resistir les pedagogies autoritàries i situar les diferents pedagogies, fins i tot les feministes, en la controvèrsia.
  • Contemplar la Cultura Visual i la seva relació en la construcció / deconstrucció d’identitats.

 

Llegir +

[1] Adaptació de les 10 propostes per a un debat de Carme Molet i Olga Bernad (2015) a Polítiques de gènere i formació del professorat. http://revistas.userena.cl/index.php/teduacion/index