Sonia Alins. Escala daurada, 2014. FONT: http://www.domestika.org/en/projects/106161-la-escalera-dorada-the-golden-stairs
El tema de les diferències apareix amb força en els diferents sectors dels feminismes de finals del segle XX, però és pensat de moltes maneres, fins i tot oposades. Tot un seguit de perspectives de pensament s’interessen pel concepte de diferència: els feminismes de la diferència (més o menys essencialistes), els feminismes postestructuralistes, els feminismes postcolonials/decolonials, la teoria queer, els transfeminismes i els estudis de masculinitats. La diferència esdevé un terreny fèrtil d’on brollen un ventall de propostes i de debats que comencen a prendre forma de la mà de l’anomenat feminisme de la diferència[1].
Eulàlia Valldosera. Envasos: el cult a la mare, 2009. FONT: http://www.elcultural.com/galerias/galeria_de_imagenes/45/ARTE/Eulalia_Valldosera_Dependencias
La forma de llibertat que proposen aquests feminismes no s’aconsegueix lluitant contra unes lleis discriminatòries sinó canviant de manera conscient i deliberada el marc de referència patriarcal per l’ordre simbòlic de la mare. A l’aixopluc d’una genealogia materna, aquestes feministes desconfien dels discursos intel·lectuals androcèntrics i proclamen un canvi simbòlic basat en les experiències relacionals entre les dones i en el “partir de si”, per modificar el propi imaginari i aconseguir transformar el món.
Amy Cutler, 2011. FONT: http://www.tonkonow.com/amycutler2011_1.html
Malgrat l’avanç que això ha suposat per una afirmació positiva de les dones, el concepte de diferència crea tot un seguit d’obstacles al pensament feminista. Teresa de Lauretis[2] (2000) n’esgrimeix dos:
- Situa el pensament feminista en una oposició universal de sexe entre les dones i els homes, la qual cosa dificulta l’articulació de les diferències entre les dones i dins d’una mateixa dona.
- No contempla altres importants constructes de subjectivitat que, a més a més del gènere, són la raça, la classe social, l’opció sexual, etc.
Aquesta autora parla de diferències en plural i la seva proposta ressona en alguns col·lectius que no es veien representats dins d’un únic moviment unitari de dones (moviments de gais i lesbianes, feminismes negres i postcolonials, etc.).
Rosana Paulino, 2014. Les filles d’Eva. FONT: http://www.rosanapaulino.com.br
D’altra banda, el sistema dicotòmic sexe/gènere no solament afecta de manera negativa les dones. Els estudis de masculinitats expliquen que hi ha molts tipus de masculinitats i sexualitats a més de les hegemòniques, i que també a “ells” se’ls situa en categories subalternes (veure Lomas, 2003, Seidler, 2005 i Herraiz, 2008).
FONT: http://radio.uchile.cl/2015/01/24/masculinidades-o-como-hacerse-hombre-en-tiempos-del-feminismo
[1] Relacionades amb el feminisme cultural americà, les dues branques europees principals del feminisme de la diferència són: el feminisme francès de la diferència, entre les seves autores destaquen Hélène Cixous, Julia Kristeva i Luce Irigaray; i el feminisme italià de la diferencia, que el trobem agrupat al voltant de la Llibreria de les Dones de Milà i, posteriorment, dins la Comunitat Filosòfica Diotima de la Universitat de Verona. Luisa Muraro és una de les seves autores més destacades. El grup de recerca DUODA (UB) ha impulsat el pensament de la diferència a Catalunya: http://www.ub.edu/duoda/
[2] http://www.pueg.unam.mx/images/seminarios2015_1/identidad/u_2/lus_ter.pdf