Quina és la lògica del racisme?
Es pot concebre la cultura com un camp de batalla ideològic i de lluita per al control polític, social i econòmic?
És la colonialitat una lògica de dominació?
.
Per a abordar el racisme[1] més enllà d’una concepció contemporània de discriminació en la que es privilegien la història i el pensament europeu és necessari plantejar una visió alternativa en la qual dialoguin, a més de la perspectiva de Foucault, altres pensadors que aporten una narrativa històrica, política i social sobre l’emergència del racisme.
.
Samuel Fosso, Untitled, 2008
http://staging.artslant.com/la/articles/show/41041
.
Per Michel Foucault el racisme és el que permet fragmentar la massa que domina el biopoder per a dividir-la entre el normal de l’espècie i el degenerat; justificant així la mort de l’altre, en la mesura en què s’amenaça a la raça i no a l’individu. “La raça, el racisme, són -en una societat de normalització- la condició d’acceptabilitat de matar” (…) El racisme està doncs lligat amb el funcionament d’un Estat que està obligat a valer-se de la raça, de l’eliminació les races o de la purificació de la raça per a exercir el seu poder sobirà.” (Foucault, Michel: 265)
.
Angela Davis. by Shepard Fairey
[1] Castoriadis, (1990) caracteritza el racisme com a odi a l’Altre, en el procés de constitució de la ipseïtat, és a dir de la identitat de grup, succeeix una mica més que una mirada etnocèntrica: la convicció de pertànyer de manera exclusiva a un món de debò i autenticitat del qual llavors la resta dels pobles manquen, la qual cosa derivaria en una justificació vàlida per a pensar-se superior i pensar als altres com a inferiors.