El pensament postcolonial pretén deconstruir les narratives sobre la modernització, racionalització i progrés per a develar i denunciar un efecte totalitzador i impositiu sobre altres contextos històrics i realitats no-europees, qüestionant així “l’experiència i la lògica del colonialisme i imperialisme en un esforç per restaurar la veu, l’experiència, la identitat i la història del subaltern i de les localitats perifèriques”. (Vega, 2001:86)
.
Mona Hatoum, from the Afghan Series, 2008
http://staging.artslant.com/la/articles/show/41041
.
No obstant això, la postcolonialitat és un terme ambigu quan és utilitzat per a referir-se a situacions soci-històriques relacionades amb l’expansió colonial i la descolonització a través del temps i de l’espai, la qual cosa seria el cas de Algeria i el Brasil del segle XIX que són categoritzats com a països postcolonials. Igualment és un terme perillós quan és usat en una sola direcció “post” teòrica, més en l’acadèmia i es converteix en font principal en contra de les pràctiques d’oposició per a la “gent de color”, “intel·lectuals del tercer món” o “grups ètnics” en l’acadèmia. (Mignolo, 1995)
ètnies i cultures
Llegir+