En el pensament decolonial hi ha una xarxa heterogènia de pensadores i pensadors, que segons la posició geopolítica on es troben, busquen noves perspectives de coneixement no eurocéntriques per a confrontar la colonialitat del poder i del saber. En paraules de Cristhian Díaz (2010) és l’interès de “reflexionar críticament entorn del que significa comprendre i qüestionar els processos històrics que van donar lloc, i que encara mantenen la colonialitat com a lògica de dominació, exclusió, jerarquització, imposició i legitimació de determinats subjectes, pràctiques i sabers, sobre uns altres la naturalesa dels quals ha estat històricament escindida, segregada i minimitzada (pg.219). Disputa així, interpretacions sobre el social amb els paradigmes (neo)liberals, multiculturals i eurocéntrics que s’enuncien amb les formes d’acció social i producció de coneixement corporatiu pròpies dels processos posfordistasd’acumulació del capital (Sánchez, 2007).
L’ús de l’acabo de-colonial, en comptes de donis-colonial (amb o sense guió), ho va proposar Catherine Walsh com a manera de distingir entre la proposta de-colonial del projecte modernitat/colonialitat, d’una banda, del concepte de «descolonització» en l’ús que se li va donar durant la Guerra Freda, i, per un altre, de la varietat d’usos del concepte de «post-colonialitat» (Mignolo, 2008).
El pensament decolonial es teixeix en el concepte “ferida colonial” de Gloria Anzaldúa(1987) per a explorar els llocs de la memòria colonial amb una de les seves frases ja cèlebres: “The O.S.- Mexican border és una ferida oberta where the Third World gratesagainst the first and bleeds”. Òbviament, l’expressió té valor de canvi en totes aquelles situacions en les quals Europa i els Estats Units van infringir i continuen infringint la fricció de la missió civilitzadora, desenvolupista i modernitzadora. (Castro i Grosfoguel, 2007)
Doris Salcedo, Shibboleth, 2007
http://d.hatena.ne.jp/niigata-art226+yuyama/20140916/1410860048
ètnies i cultures
Llegir+