.bàsic propostes educatives artistes contes audiovisuals imatges links bibliografia
1.Wamba i el viatge de la mel
García, S. Camacho i D. Vilanueva, 2005. Demipage
.
Wamba és un nen subsaharià que es veu obligat a abandonar el seu país ja que en aquest la gent mor de fam i de malalties perquè no hi ha medicaments. Wamba inicia un viatge a un país d’Europa, segur de què allà trobarà pollastre i mel, el que més li agrada menjar i el que no troba al seu país. En Wamba pensa que en el seu nou destí la vida serà millor, però no és així….
.
.2.Col·lecció de contes d’Intermón OXFAM
http://clientes.oxfamintermon.org/index.php?cat=E0102
.
3.Concurs de Microrelats
Amnistía internacional
.
4.Desaprendre la discriminació a l’educación infantil per Babette Brown (Editorial Morata).
.
Aquest primer llibre no és per a nens o joves sinó per a pares i educadors. Babette Brown qüestiona algunes preconcepciones sobre el desenvolupament en la primera infància, per exemple, que nenes i nens no poden comprendre problemes relatius a la justícia, o les situacions de discriminació de caràcter classista, sexista, homofóbicas, degudes al color de la pell, o basades en prejudicis sobre la discapacitat. Des de molt primerenca edat la infància observa el món que li envolta, encara que no pugui conceptualitzar-lo ni fer judicis de valor. Mitjançant el llenguatge corporal, els gestos i el propi llenguatge oral nens i nenes es converteixen en éssers experts en la comunicació de necessitats i de sentiments, però també a interpretar els reaccions i valoracions de les persones adultes. Ser conscients d’aquests aprenentatges infantils ens obliga a parar esment a les nostres pròpies actituds i conductes, però això no és suficient.
5. Adan i Eva per Ayaan Hirsi Ali (Editorial Galaxia Gutenberg).
.
.
Adán té dotze anys i és fill d’emigrants marroquins. Viu en un dels barris més pobres d’Amsterdam, però aconsegueix accedir a una de les escoles millor considerades de la ciutat. Allí coneixerà a algú que s’assegui tan fora de lloc com ell: Eva, una nena jueva pertanyent a una família acomodada. Eva té tot el que pot desitjar. Tot, excepte l’afecte d’una mare. Pesi al recel inicial, Adán i Eva s’adonen que no són tan diferents. Entre ells neix una profunda amistat que els obrirà les portes de dos mons contraposats. I junts descobriran que la realitat és molt més bella i complexa del que els havien obligat a creure.
6. Al furgó! per Henri Meunier i Nathalie Choux (Editorial Takatuka).
.
.
Un nen observa com la policia demana la documentació a tots els estrangers que es troba i els deté… Per què els hi porten? Hauran fet una cosa dolenta? Al final acaben detenint al mateix Sol per no tenir la documentació en regla. Aquesta història és alhora un divertit conte i una obra crítica amb les lleis d’estrangeria, per la qual cosa resulta un àlbum adequat per a diferents franges d’edat. També pot resultar útil per a treballar temes com la tolerància o la integració cultural. Tot això sense perdre en cap moment el bon humor. La il·lustració és senzilla i de gran colorit.
7. Ballar als núvols per Vanina Starkoff (Editorial kalandraka).
.
.
Tots els matins sortia de la meva casa a observar els núvols. El meu somni era ballar amb elles algun dia. La meva mamà deia que m’oblidés d’aquesta idea, que només els ocells aconseguien tocar-les. Però jo insistia… A través del somni d’una nena que desitja ballar amb els núvols, aquest llibre reflexiona sobre la importància de l’intercanvi cultural i el respecte entre persones de diferents procedències. Les seves pàgines, en les quals s’aprecia una presència constant del folklore llatinoamericà, conten la història d’un poble que va creixent amb el pas del temps, amb nous habitants que construeixen les seves llars i comparteixen experiències col·lectivament.
8. Com és el color carn?: La interculturalitat per Olga Roca i Clara Alamán (Editorial Destino).
.
.
Per qué? És una col·lecció de llibres l’objectiu dels quals és el de resoldre qüestions “espinoses” que els nens plantegen als seus pares. Aquest llibre tracta el tema de la interculturalitat. Colors que s’estimen d’Abril Berán Francisco.
9. Colors que s’estimen d’Abril Berán Francisco (Editorial Everest).
.
.
“Al mirall he vist que la meva pell és negra, igual que la del meu pare. La meva mare, no obstant això, té la pell blanca. Estic fet de dos colors diferents que s’estimen” Un text poètic i emotiu que, en molt poques línies, parla de l’odi i de l’amor entre persones de diferents races. Lucca només entén d’amor, per això, quan un altercat de carrer pertorba el seu petit món, corre a refugiar-se als braços de la seva àvia Dolores, que sap transformar el seu plor en riure. Les il·lustracions reflecteixen a la perfecció el bonic món de Lucca, envoltat de l’afecte dels seus pares, un nen que només sap que el color no importa i ensenyaran als més petits a comprendre-ho.
.
10. Cuac per Carmen Posadas i Jesús Galván (Editorial Destino).
.
.
Cuac és un relat que sota l’aparença d’un conte extremadament senzill i il·lustracions marcadament realistes, tanca un parament commovedor: la importància de l’aprenentatge, l’enriquiment mitjançant el diàleg per a superar la ignorància sobre la qual se sustenten les actituds xenòfobes. Una història fresca i tendra que a vol d’ocell, convida al lector a conèixer món per a vèncer la por davant el diferent.
11. El color de la meva pell (Parlem de racisme) per Pat Thomas (Editorial Juventud).
.
.
Aquest llibre examina el tema del racisme. D’una manera senzilla i serena explora les pors, les preocupacions i els interrogants que emboliquen aquesta complexa qüestió. Els nens poden aprendre què és el racisme i fer-li front en les seves pròpies vides. El racisme és un tema complex que desperta un ampli ventall d’emocions en tots nosaltres. Als nens els costa més que als adults expressar aquestes emocions. Les famílies i les escoles poden ajudar de moltes maneres. Inclou una guia per a utilitzar aquest llibre, bibliografia i recursos per a nens i adults.
12. L’estranger per Berta Piñán i Antonia Santolaya Ruiz-Clavijo (Editorial Hotel Papel).
.
.
Quan jo era molt, molt, molt petita, més petita que una ceba o potser més petita que un cigró, perquè jo no vivia aquí, en aquesta casa, ni en aquesta ciutat, ni tan sols en aquest país perquè vivia en un lloc al qual anomenen “l’estranger” i pel que es veu és un lloc que queda molt lluny d’aquí. Per això sóc una mica “diferent”. Però, diu la meva mami, que sempre som diferents per alguna cosa: que si més altes, que si més baixos, que si més brunes… així que no val la pena preocupar-se massa.
13.Elmer per David McKee (Editorial Beascoa).
.
.
.Elmer, es considera un elefant diferent als altres, i és per la seva pell de mil colors, i no gris, com la resta dels elefants. Aquesta és el primer lliurament de la seva història, la que tracta la diversitat des de la tolerància. Amb humor es presenta aquesta història que suposa acceptar-nos tal com som.
14. L’altra riba per Marta Carrasco i Carmen Salvador (Editorial Ekaré).
.
.
Els pobladors de totes dues ribes del riu no es parlen. Els d’aquí diuen que els d’allà són estranys, que són desordenats. Un dia, una nena decideix travessar el riu i descobreix que, entre ells, són més les semblances que les diferències. Una commovedora història sobre la tolerància i l’amistat acompanyada d’entranyables il·lustracions.
15.L’onada per Morton Rhue (Editorial Takatuka).
.
.
Quan el professor Ben Ross durant una classe d’història parla sobre el nazisme, els alumnes no poden entendre el comportament cec dels alemanys ni com van poder manipular-los, ells mai s’haurien deixat manipular. El professor decideix dur a terme un experiment per a demostrar que el que va succeir a Alemanya pot repetir-se en qualsevol moment i en qualsevol lloc.
.
16. Els colors de la nostra pell per Karen Katz (Editorial Intermon-Oxfam).
.
.
La petita Lena vol pintar un quadre de si mateixa. Pensa pintar la seva pell de color marró, però quan sali a passejar pel barri acompanyada de la seva mare, Lena s’adona que existeixen moltes tonalitats d’aquest color.
17.Pare, què és el racisme? per Tahar Ben Jelloun (Editorial Alfaguara).
.
.
Pare, què és el racisme?, és, efectivament, un llibre per a pensar. L’autor el va escriure per a donar respostes a les preguntes que la seva filla de deu anys li va fer sobre el racisme. Respondre a això no és fàcil, però Tahar Ben Jelloun està disposat a explicar-ho bé, perquè sap que les nenes i nens no són racistes, es fan racistes si no se’ls acarnissa que, per sobre de qualsevol diferència, l’única cosa que compte és que tots som humans i tenim els mateixos drets.
.
*Selecció de contes a partir d’informació extreta de la web adoptivanet.info [En línia]. Disponible a: <http://adoptivanet.info/encasa/adopteca-juvenil-diferencias.php > [Consulta: 4 decembre del 2015]