múltiples innocents consumistes tecnològiques
Miguel Brieva. FONT: http://www.clismon.net/
Durant alguns anys se’ns han presentat les noves tecnologies com a la solució a tots els problemes actuals, o també al contrari (sobretot pel que fa als mitjans de comunicació), com origen o causa dels problemes, com una influència poderosa i negativa sobre infants i adolescents.
Sobretot pel que fa a la dificultat de veure les mediacions, sensació d’accés no mediat, sembla que sempre triem nosaltres, la interactivitat dóna una sensació d’autosuficiència als infants, creen relacions complexes en les noves formes d’experiència mediades per les tecnologies, que afecten la relació infants-adults. La influència dels mitjans i de les tecnologies obre l’atenció de l’alumnat.
David Buckingham, estudia els reptes que planteja la proliferació de noves tecnologies, i assenyala la privatització dels mitjans de comunicació i de l’espai públic, i la polarització entre rics i pobres mediàtics. Sosté que no es pot seguir excloent ni protegint els nens i nenes del món adult de la violència, el mercantilisme i la política, i que es necessiten noves estratègies per protegir els seus drets com a ciutadans i consumidors. Contempla amb nous ulls les preocupacions pels efectes que els mitjans produeixen en la infància. Fa un nou i encoratjador plantejament de les eternes inquietuds en aquestes temàtiques i extreu com a conclusió que es imprescindible fomentar la participació crítica d’infants i joves com a productors mediàtics.
Les noves tecnologies mediàtiques ofereixen als infants l’oportunitat d’escapar del control dels adults i de crear les seves pròpies cultures i comunitats autònomes. Això implica nous tipus de diàleg entre infants i educadors/res. Educar en els mitjans no solament com accés a les noves tecnologies sinó com una forma específica d’abordar la cultura i la comunicació.
“No podem tornar els nens al jardí secret de la infantesa, ni trobar la clau màgica que els tingui tancats per sempre entre els seus murs. Els nens s’escapen cap al món adult més extens, un món de perills i d’oportunitats, en el qual els mitjans electrònics fan un paper cada vegada més important. L’època en què es podia confiar de protegir d’aquest món els nens s’està acabant. Hem de tenir la valentia de preparar-los perquè sàpiguen espavilar-s’hi, comprendre’l i convertir-se en partícips més actius per dret propi”.
(Buckingham, 2002: 226)
.
infàncies