inclusives controvertides neoliberals
FEPTS.Udl. 2014-2015
Pocs anys després de la instauració de l’anomenat procés de Bolonya, la universitat ha entrat en una nova fase de mercantilització del saber. En el cas del nostre país, la crisi econòmica ha encobert una trama d’impacte més profund que el de les retallades, l’augment d’hores lectives i, en el cas de l’estudiantat, l’augment de matrícula sense precedents, mentre decreixen les seves possibilitats de trobar una feina d’acord amb la seva formació. Perquè certament no es tracta només d’això, i encara menys d’una situació eventual fins que disminueixi la precarietat. El que passa és que hem entrat en una nova etapa de capitalisme cognitiu, en la qual, tal com diu Montserrat Galcerán:
L’objectiu de la formació és produir mercaderies “cognitives” adaptades al mercat o formar treballadors qualificats, també per al mercat. Per això la figura de la universitat–empresa és inseparable de la constitució d’un “mercat del coneixement” i de la configuració subjectiva del treballador cognitiu propi d’aquest tipus de capitalisme. (2010: 17)
Tal com diuen Marisela Montenegro i Joan Pujol Tarrès (2013), si bé tothom ha tingut alguna vegada la il·lusió que la producció de coneixement es realitza en un buit abstracte, avui dia és fàcil adonar-se de les seves implicacions polítiques:
Ara sabem que la “producció de coneixement” és un conjunt d’operacions que podem caracteritzar de “polítiques”; una política d’alt nivell que beneeix institucionalment i legitima socialment formes de saber que actuen com mecanismes de poder. (2013: 138)
Aquest entramat busca la seva reproducció, alhora que deixa poc espai per a la generació de pensament crític i crea diverses formes de subjectivitat d’acord amb els valors dominants del capitalisme cognitiu.
Aquest tipus de capitalisme se centra bàsicament en la gestió; els mètodes i els procediments semblen la base de l’educació, que es porta a terme mitjançant un acurat govern tecnocràtic. Juan Carlos González Faraco diu:
En el ocaso de las ideologías, la pedagogía, hecha retales, renueva su fe en las formas conceptuales puras, convenientemente diagramadas, y en la elemental lógica de un manual de instrucciones… renace, nos gobierna y nos domina la razón tecnológica. (1999: 289)
Miguel Brieva ho dibuixa així:
Miguel Brieva. FONT: http://www.clismon.net/
Mentre que les pedagogies transmissores poden adaptar-se a les exigències neoliberals d’una construcció individualista del coneixement, les pedagogies crítiques i postcrítiques, de caràcter més relacional, se’n ressenten. Basades en les relacions d’aula i en la voluntat d’encarar els infants per mitjà d’un llenguatge crític i d’unes pràctiques educatives emancipadores, per cada dia es troben amb més dificultats.
.
Crisi de l’educació?
De quina crisi i de quina educació parlem?
També es podria pensar que els discursos sobre la crisi escolar són l’estratègia per tornar a controlar el recinte protegit de l’escola. D’acord amb Concha Fernández Martorell, l’educació se situa al centre d’una contradicció fonamental: és imprescindible per reproduir el sistema socioeconòmic, al mateix temps que pot constituir-ne una amenaça. Certament, el sistema necessita caps desperts, però exigeix que es deixin dirigir; requereix voluntats fermes, però només per complir-ne dòcilment les directrius; necessita coneixements, però únicament aquells que els són útils. I, sobretot, ha de dur a terme aquesta subtil selecció sota l’aparença de llibertat. Aquesta autora diu:
Com poden confluir interessos tan oposats? El discurs sobre la crisi de l’educació té clarament l’objectiu d’eliminar un dels últims obstacles a l’expansió de la nova economia. (2010: 17–18)
.
Taquilla, Música i Arts Visuals, curs 2010–2011
És possible un aprenentatge sense relació?
Una escola menys rellevant i un aprenentatge més individual és el que alguns experts de WISE (Cimera Mundial per a la Innovació en Educació —sigles en anglès—), creada el 2009 per la Fundació Qatar, vaticinen per a l’educació el 2030. Segons el resultat d’una enquesta duta a terme entre 645 experts en educació de WISE es considera que els continguts en línia passaran a ser la primera font de coneixement, davant de l’escola física o l’entorn social i personal de l’alumne. També es creu que el professorat passarà de ser transmissor del coneixement a exercir de guia dels i les alumnes, i fins i tot es dubta de si l’escola ha de perviure com el lloc d’aprenentatge.
Per a més informació: http://www.eldiario.es/sociedad/escuela-diferente_0_328617413.html
Un degoteig d’opinions expertes ens adrecen cap al que sembla inevitable; fins i tot se’ns planteja com una solució tecnològica a la “crisi” de l’educació i a una escola “obsoleta”. Qui gosa contradir aquest vent de l’individualisme neoliberal que se’ns presenta com a innovador, sota la màscara d’un futur tecnològic i d’uns vaticinis científics? Mentrestant, a poc a poc, es van esvaint les creences en la construcció col·lectiva del coneixement, en les emocions compartides en l’espai comú de l’aula, i en aquell bategar tan fort quan es tracta d’apostar per les diferències i per un món més just. O potser no.
.