Shirin Neshat. Rebel·lió divina, 2012. FONT: http://www.metalocus.es/content/es/blog/escrito-en-el-cuerpo-por-shirin-neshat
Maria Ruido (2007) destaca la importància que algunes teories feministes i posicions queer han tingut i tenen en l’actual composició del pensament i de les pràctiques polítiques contemporànies. “En les seves anàlisis, aquestes dones no només subratllen l’existència de tot un seguit d’activitats (normalment realitzades per dones) devaluades i condemnades a la invisibilitat, a la gratuïtat i a la categoria de no-treball, sinó que també insisteixen en la necessitat de posar al centre de la qüestió econòmica la lògica de la sostenibilitat en comptes de la lògica de l’acumulació” (p. 16). En un sentit similar, Montserrat Galcerán (2011) assenyala la contribució d’algunes feministes, a la consideració social d’àmbits del viure abans reservats a l’esfera privada, especialment tot allò relacionat amb la conservació i la reproducció de la vida, inclosos el cos i la sexualitat. Es refereix a la manera com conceptes filosòfics clàssics, com els de naturalesa i vida (marcats anteriorment amb una aurèola de misteri i impenetrabilitat) són utilitzats en un sentit diferent; deixen de ser considerats com quelcom natural per ser tractats com a processos socials que requereixen tasques determinades i polítiques específiques. La filosofia de Rosi Braidotti (2009) n’és un bon exemple, posa la vida (bios / zoé) en el centre de tota epistemologia, una idea de vida que flueix entre els cossos i els éssers vius, i que no pertany a cap: “La vida que alena en mi no porta el meu nom,” jo” l’habito com en un temps compartit” (p. 343). Des d’una òptica vitalista, Braidotti col·loca la sostenibilitat com a fonament de supervivència en l’actual escenari de globalització.
Sigalit Landau. Laces, 2011. FONT: http://www.sigalitlandau.com/page/video/Laces.php