Marina Nuñez. Multiplicitat, 2006. FONT: http://www.marinanunez.net/2006-galeria-4/
Les investigadores feministes han demostrat les conseqüències dels biaixos de gènere en la construcció de la ciència i de la tecnologia. Al llarg del temps, el desenvolupament de teories feministes sobre la tecnociència comporten no només una anàlisi epistemològica millor sinó una ciència i unes tecnologies també millors i aquestes són les anomenades epistemologies feministes[1]. Aquestes epistemologies superen en gran mesura la distinció entre ciència i tecnologia, així com la dicotomia entre natura i societat, subjecte i objecte, natural i artificial, que estructuren la ciència de la modernitat.
Les figuracions filosòfiques feministes de Donna Haraway (1995) i Rosi Braidotti (1994, 1996) – el cíborg i el subjecte nòmada– personifiquen la tecnologia i la subjectivitat, i s’esforcen per anivellar jerarquies socials basades en la separació d’aquests conceptes. Donna Haraway (1995, 2015) defensa una teoria de l’objectivitat encarnada que permet desenvolupar projectes de ciència feminista paradoxals i crítics. Mostra que els coneixements són sempre situats i que les formes de coneixement estan encarnades. El projecte feminista de contemplar la imbricació contemporània de la ciència i la tecnologia de les societats avançades, en les vides quotidianes i, fins i tot, en els cossos biològics, ha permès a Haraway, dotar el cíborg (humà-màquina), d’una projecció epistemològica alhora que política.
Marina Nuñez. ST (ciencia ficción), 3/5, 2006. FONT: http://www.marinanunez.net/2006-galeria-3/
[1] Per ampliar información sobre el progresiu desenvolupament i les diferents visions de l’epistemología feminista: Noemí Sanz Merino (2011). Donna Haraway. La redefinición del feminismo a través de los estudios sociales sobre ciencia y tecnología.: Eikasia. Revista de Filosofía, año V, 39 (julio 2011) http://www.revistadefilosofia.org/39-03.pdf
el treball afectiu i la lògica de la vida sobre la vulnerabilitat i la resistència