el treball afectiu i la lògica de la vida

 

hgdf

Shirin Neshat. Rebel·lió divina, 2012. http://www.metalocus.es/content/es/blog/escrito-en-el-cuerpo-por-shirin-neshat

Maria Ruido (2007) destaca la importància que algunes teories feministes i posicions queer han tingut i tenen en l’actual composició del pensament i de les pràctiques polítiques contemporànies. “En les seves anàlisis, aquestes dones no només subratllen l’existència de tot un seguit d’activitats (normalment realitzades per dones) devaluades i condemnades a la invisibilitat, a la gratuïtat i a la categoria de no-treball, sinó que també insisteixen en la necessitat de posar al centre de la qüestió econòmica la lògica de la sostenibilitat en comptes de la lògica de l’acumulació” (p. 16). En un sentit similar,  Montserrat Galceran (2011) assenyala la contribució d’algunes feministes, a la consideració social d’àmbits del viure abans reservats a l’esfera privada, especialment tot allò relacionat amb la conservació i la reproducció de la vida, inclosos el cos  i la sexualitat. Es refereix a la manera com conceptes filosòfics clàssics, com els de naturalesa i vida (marcats anteriorment amb una aurèola de misteri i impenetrabilitat) són utilitzats en un sentit diferent; deixen de ser considerats com quelcom natural per ser tractats com a processos socials que requereixen tasques determinades i polítiques específiques. La filosofia de Rosi Braidotti (2009) n’és un bon exemple, posa la vida (bios / zoé) en el centre de tota epistemologia, una idea de vida que flueix entre els cossos i els éssers vius, i que no pertany a cap: “La vida que alena en mi no porta el meu nom,” jo” l’habito com en un temps compartit” (p. 343). Des d’una òptica vitalista, Braidotti col·loca la sostenibilitat com a fonament de supervivència en l’actual escenari de globalització.

kigsd

Sigalit Landau. Laces, 2011. http://www.sigalitlandau.com/page/video/Laces.php

Si la tensió clau del sistema capitalista en la seva versió neoliberal rau en la lògica del capital enfrontada a la lògica de la vida, desplaçar el debat des dels mercats als processos que sostenen la vida i enfocar el sistema reproductiu històricament invisibilitzat, és una important aportació a la comprensió de la societat contemporània. L’acumulació capitalista es continua alimentant de la immensa quantitat de treball no remunerat i de la devaluació sistemàtica del treball reproductiu, la qual cosa es tradueix també en la desvalorització de grans sectors del món proletari relacionats amb aquests tipus de feina.

gfds

Eulália Valldosera. Abrazo (Serie Dependencia Mutua), 2010. https://metaforasyvicios.wordpress.com/2012/05/23/maneres-de-sentir-el-museu/

Silvia Federici (2013) ens ofereix una interessant anàlisi del capitalisme, relacionant el treball assalariat i el reproductiu, des d’una perspectiva de gènere. S’ocupa de teoritzar sobre el treball domèstic, un tipus de tasques reproductives tradicionalment adjudicades a les dones, que, malgrat els canvis esdevinguts en el sistema capitalista, mai han estat industrialitzades. És molt adient la crítica que porta a terme respecte a les nocions de treball afectiu (TA) de Negri i Hardt. El que aquests autors veuen com una forma de treball més creativa i autònoma (comparada a l’anterior cadena de muntatge fordista), Federicci la identifica com mecànica i alienant:

“Les relacions que es donen entre cambreres o dependentes i clients, entre mainaderes i els infants, entre infermeres o zeladors i pacients dels hospitals, no són productores espontànies de «el comú». En el lloc de treball neoliberal, on la manca de personal fa que les accelerades estiguin a l’ordre del dia i la precarietat genera alts nivells d’inseguretat i ansietat, el TA és més propici a les tensions i els conflictes que al descobriment dels comuns. De fet és una il·lusió creure que en un règim en què les relacions laborals estan estructurades en benefici de l’acumulació, el treball pugui tenir un caràcter autònom, estar autoorganitzat i escapar a mesuraments i quantificacions” (2013, p. 200).

Silvia Federici proposa la col·lectivització del treball reproductiu i posa en el centre de l’anàlisi econòmica les experiències col·lectives i les lluites que les dones han acumulat en relació a la invisibilitat del treball domèstic, una història que és part essencial de la resistència al capitalisme. La qual cosa no vol dir naturalitzar el treball domèstic com una vocació femenina, sinó mostrar el rebuig a l’obliteració d’aquests fets, i destacar la rellevància de contemplar tots aquests aspectes, donat que obviar-los debilita una teoria que pretén ser transformadora.

 

la tecno-ciència i l’objectivitat feminista   sobre la vulnerabilitat i la resistència