inclusives controvertides neoliberals
Pocs anys després de la instauració de l’anomenat procés de Bolonya, la universitat ha entrat en una nova fase de mercantilització del saber. En el cas del nostre país, la crisi econòmica ha encobert una trama d’impacte més profund que el de les retallades, l’augment d’hores lectives i, en el cas de l’estudiantat, l’augment de matrícula sense precedents, mentre decreixen les seves possibilitats de trobar una feina d’acord amb la seva formació. Perquè certament no es tracta només d’això, i encara menys d’una situació eventual fins que disminueixi la precarietat. El que passa és que hem entrat en una nova etapa de capitalisme cognitiu, en la qual, tal com diu Montserrat Galcerán:
L’objectiu de la formació és produir mercaderies “cognitives” adaptades al mercat o formar treballadors qualificats, també per al mercat. Per això la figura de la universitat–empresa és inseparable de la constitució d’un “mercat del coneixement” i de la configuració subjectiva del treballador cognitiu propi d’aquest tipus de capitalisme. (2010: 17)
