mirades imatges pantalles poder política plaers
Richard Avedon, William Casby, nascut esclau, 1963. FONT:http://www.theavedonfoundation.net/index.php#mi=2&pt=1&pi=10000&s=0&p=4&a=2&at=0
.
Mirar és un acte voluntari; en aquest sentit, la visió es considera com a acte retinal i la mirada, com a noció cultural. Només veiem allò que mirem i mirem allò que volem, allò que ens mostren o allò que se’ns permet mirar. La nostra visió és en contínua activitat: mirem i som conscients que també nosaltres podem ser vistos; aquesta és la naturalesa recíproca de la visió.
Lacan explicà que la consciència d’ésser l’adquirim en un joc de miralls quan ens emmirallem amb d’altres. En L’estadi del mirall, Lacan (2001: 128) diu que accedim a la visió global del nostre cos a través del reflex d’una figuració imaginària, en què la imatge que veiem reflectida al mirall és i no és el subjecte que mira. Aquí comença el joc de projeccions imaginàries, en el qual s’enceta la nostra construcció subjectiva reflectida en d’altres; aquí la subjectivitat és quelcom imprecís, fluctua i canvia depenent de les diferents localitzacions i reordenacions intersubjectives.
Rineke Dijkstra, I See a Woman Crying (Weeping Woman) (“Mirant una dona que plora”), 2009. FONT: http://www.collectortribune.com/2013/02/04/rineke-dijkstra-at-mmk-frankfurt/
.
Llegir +