mirades imatges pantalles poder política plaers
Drons, Metròpolis, 2014. FONT: http://www.rtve.es/television/20141217/drones-llega-grito-traves-del-cielo/1069882.shtml
Tots som espectadors i espectadores involuntaris, ja sigui per decisió pròpia o per atzar, afirmen Corea i Lewkowicz (2004). Hi ha televisors a les sales d’espera, a les cafeteries, als comerços; contínuament estem en relació amb el mòbil, amb una tauleta, amb un ordinador; per tant, segons aquests autors:
Más allá de la posición que adoptemos frente a eso —más allá de que nos parezca que hay que pensar cómo afecta eso a la subjetividad o que nos parezca que no es necesario pensarlo—, eso es algo que nos pasa: somos habituales espectadores de pantallas. (2004: 13)
Instal·lació, 2015, Menció d’Atenció a la Diversitat de la FEPTS de la UdL
D’acord amb Corea i Lewkowicz (2004), l’experiència d’estar davant d’una pantalla avui ens constitueix, i això comporta canvis. Tal com Remedios Zafra (2015) observa, poques persones ens continuem mirant directament a la cara; gairebé sempre hi intervé una pantalla. La pantalla suavitza la realitat visualitzada, i deixa enrere, com a record passat, la certesa de la realitat de les coses que arrosseguen la vulnerabilitat del món material, record de quan davant dels altres portàvem posat el cos, l’olor, el tacte: “Ara aquí gairebé tot és imatge sense carn” (2015: 1).
