mirades imatges pantalles poder política plaers
Rosa Siré, L’altra llum, 1994
La cultura visual proporciona plaer estètic; això no obstant, no totes les obres d’art són maques i agradables, ni totes les imatges proporcionen una gratificació instantània. Poden ser complexes i requerir un esforç mental, com en el cas de l’art conceptual, més plaent per a l’intel·lecte que per als sentits. Juan Soto Ramírez (2012: 222) ens diu que el gaudi, el gust i l’emocionalitat solen anar plegats; ara bé, aquestes emocions no requereixen imatges de qualitat. Més enllà del gaudi, hi ha la delectació, escriu Soto Ramírez, que va unida a l’apreciació. Apreciar una pel·lícula implica, entre altres coses, reconèixer els emplaçaments de càmera, l’angulació, etc., mentre que es pot gaudir d’una pel·lícula havent-se “enganxat” emocionalment a la història i havent plorat al final. Segons aquest autor,“la distància entre el plaer i la delectació és massa gran. Delectar-se amb el traç escènic, el muntatge intern o la composició de la fotografia és molt diferent que simplement identificar-se amb la trama” (2012: 222). A més a més, hi ha una gran varietat de plaers estètics; es poden aconseguir amb el visionament tant d’obres punyents, com les de Käthe Kollwitz, com d’altres de més assossegades, com els rostres de noia de Jaume Plensa.
Käthe Kollwitz: The baby’s head on his mother’s arms, 1900. FONT: http://deborahwatkinspaintings.com/?p=29
