mirades imatges pantalles poder política plaers
Els estudis visuals ens adrecen a focalitzar les relacions de poder que vehiculen les imatges, i a esbrinar la funció ideològica en els diferents tipus d’audiències. Des de l’any 1945 l’Escola de Frankfurt és pionera pel que fa a aquestes qüestions, quan començà a estudiar la indústria de la cultura. Els seus integrants es van dedicar a esbrinar la manera com la tecnologia esdevenia un important agent de control social, que possibilitava la manipulació col·lectiva, i tot plegat frenava el canvi social. Ho pensaven com una mena de tel tecnològic que s’introdueix en tots els àmbits de la nostra existència —que opera a través de la ideologia i de la hegemonia— i que causa un important efecte d’alienació col·lectiva. Ho explica Enric Saperas Lapiedra:
En aquest sentit, l’acció dels mitjans de comunicació és fonamental perquè llurs missatges contenen totes les expectatives del nou sistema de dominació total: la publicitat comercial, les narracions mítiques del cinema o de la televisió, les cançons comercials, el llenguatge lingüístic, visual, emotiu […] on el poder —el tot institucionalitzat— manifesta palesament les seves tècniques de dominació col·lectiva, que tan sols en última instància arribarà a la repressió brutal. (1980: 109)
