Aïda Ganyet López (2020). La mirada, una elecció. El benestar animal en el context educatiu
TFG. FEPTS, UdL
Quan mires un animal, què veus? Què sents? T’imagines com pot arribar a sentir-se? La mirada és una elecció que pot ser educada a partir de conèixer totes les realitats. És a partir d’aquestes que tu, pots decidir com mires l’altre. En aquest treball es presenta una revisió crítica i actualització teòrica envers el concepte de “benestar animal”.
Primerament es durà a terme una recerca d’informació entorn la sentiència animal, la qual justifica la necessitat de plantejar una “ètica animal”. A continuació, es desenvoluparan les teories del corrent de nous humanismes de les autores Vandana Shiva, Yayo Herrero, Corine Pelluchon i William Kymlicka, i del corrent posthumanista de les autores Donna Haraway i Rosi Braidotti. És a partir de les seves propostes teòriques que es durà a terme un apartat relacionant-les amb l’educació per tal d’analitzar com es planteja el tema dels animals a les aules.
Pello Lasa Apezetxea (2020). La actualidad de las pedagogías críticas y su capacidad de transformación social
TFG. FEPTS, UdL
El objetivo de este trabajo es conocer la actualidad de las pedagogías críticas, a través de un análisis de su evolución y de su actualidad y analizar si la actualidad de las pedagogías críticas tiene capacidad de transformación social.
El trabajo comienza por analizar la pedagogía tradicional, seguida por el estudio de las pedagogías críticas y, por último, de las pedagogías pos-críticas.
Se concluye que las pedagogías críticas han expandido la comprensión sobre los procesos de dominación, pero al dejar a un lado la lucha de clases y la práctica contra las relaciones sociales existentes, su capacidad de transformación se ha visto limitada.
Alexandra Adriana Surd (2020). Les arts visuals com a eina per l’educació mediambiental
TFG. FEPTS, UdL
En aquest treball es plantegen les arts visuals com a eina per l’educació mediambiental a l’aula. A partir de la recerca de les problemàtiques mediambientals actuals, i atenent les diferents lluites ecologistes i artivistes, s’ha dissenyat una Unitat Didàctica amb l’objectiu que l’alumnat prengui consciència del que actualment està passant. Aquesta UD, ha estat dissenyada en el marc de les pedagogies crítiques i feministes. Engloba una sèrie de competències, continguts i activitats, que s’estructuren al voltant de les arts visuals, emprades com a eina útil i transformadora en la millora de la percepció i la comprensió
dels infants, de l’estimació del medi i la justícia climàtica.
Teo Arruti Bernadet (2020). La importancia de los videojuegos en la educación primaria
TFG. FEPTS, UdL
Este trabajo explora si la utilización de videojuegos puede tener beneficios o no en la educación primaria, de cara a delimitar la importancia de su uso en las escuelas actuales.
Para la búsqueda de información se han utilizado las palabras clave VIDEOJUEGOS (and) EDUCACIÓN (and) EFECTOS (or) INFLUENCIA en la base de datos multidisciplinar “Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya” (CCUC).
Por último, destacar la importancia de que las escuelas se abran a esta realidad, concluyendo que se trata de un gran cambio cultural, del cual se puede sacar fruto creando aprendizajes significativos, constructivos y críticos, en vez de dejar que los niños y las niñas jueguen por su cuenta sin desarrollar la capacidad crítica.
Soraya Gonzàlez Jimenez (2020). Àlbums il·lustrats feministes per a l’educació primària
TFG. FEPTS, UdL
Àlbums il·lustrats feministes és un treball centrat en feminismes i com aquests poden formar part en la comunitat educativa. Consta d’un marc teòric relacionat amb els feminismes i els àlbums il·lustrats i una segona part empírica que consta de la recerca d’alguns àlbums il·lustrats feministes publicats a Espanya, i de com aquests promouen un discurs feminista. Estudiant-ho a través d’un quadre de classificació segons els coneixements teòrics. I finalment de l’anàlisi en profunditat de tres àlbums il·lustrats. Tot això per conèixer la intenció educativa quant a feminismes amb la finalitat de promoure la coeducació.
Alba Monfort Pardell (2020). Naixem o ens hi tornem? Propostes didàctiques al voltant del sexe, el gènere i la identitat
TFG. FEPTS, UdL
El Treball de Fi de Grau presentat a continuació sorgeix com una necessitat d’incloure en el paradigma educatiu i sociocultural actual l’estat emergent sobre la igualtat de gènere. El treball es divideix en dos apartats: una revisió bibliogràfica de sexe, gènere i identitat a través de discursos de diverses autores i autors de llibres, articles i estudis, i una proposta d’intervenció sotmesa a trencar els esquemes tradicionalment establerts en el discurs d’una societat androcentrista i heteropatriarcal. Es genera una reflexió davant d’aquesta situació en la que es requereix un canvi en una educació normalitzadora de desigualtat i transmissora d’estereotips i rols de gènere, sota l’objectiu d’aconseguir avançar cap a la
igualtat, la tolerància i la inclusió.
Alba Sabaté Ripollès (2019). Les altres masculinitats a l’aula d’Educació Primària: una proposta d’Unitat Didàctica sobre el gènere i la Gimnàstica Rítmica
TFG. FEPTS, UdL
Aquest estudi explora altres models de masculinitats per tal de contribuir a obrir espais educatius més flexibles respecte als gèneres, sexe i sexualitats. S’elabora un apartat teòric, realitzat amb profunditat que parla de la societat patriarcal i de com aquesta afecta els homes que no concorden amb el Model Hegemònic de Masculinitat. A més a més, es fa una proposta d’intervenció a l’escola a través d’una Unitat Didàctica que treballa Les Altres Masculinitats mitjançant una disciplina esportiva, la Gimnàstica Rítmica, un esport molt estereotipat considerat com a femení i per a nenes, en la societat que vivim.
Eva Guardiola Samá (2019). Una educación física menos sexista es posible.
TFG. FEPTS, UdL
Esta propuesta busca visibilizar las bases sexistas, estereotipadas y discriminatorias sobre las que se asienta la Educación Física escolary crear un recurso que impidaque,estas actitudes y pensamientos,sean heredadas y reproducidaspor el profesorado del ámbito. El objetivo principal es crear un tríptico con elementos clave sobre los cuales maestras y maestrosde Educación Físicay/ Psicomotricidadpodemos influir a la hora de evitar los estereotipos, las discriminaciones y el sexismo en nuestras clases.De este modo se propone una herramienta prácticamediante la cual el profesorado puede favorecer la igualdad entre chicos y chicas y la transmisión de valores y actitudes no sexistas en las clases dedicadas a la actividad física, deporte y psicomotricidad.
Judit Torrelles Pelegrí (2019). La teoria feminista com a base de la coeducació.
TFG. FEPTS, UdL
Aquesta proposta pretén atansar la història i la teoria feminista als professionals de l’educació, com també donar a conèixer una proposta coeducativa que s’està duent a terme a Navarra. L’objectiu principal és fer un recull de les teories feministes existents, com també de la història dels feminismes occidentals, i específicament dels feminismes a Espanya i Catalunya. El que busca aquest treball és aconseguir establir les bases per a que la teoria feminista pugui arribar a les escoles.
Arduix Puértolas Miguel (2018). La dansa contemporània com a eina per a la (de)construcció de la identitat corporal de l’infant a l’escola.
TFG. FEPTS, UdL
Aquest estudi tracta sobre la importància de la corporalitat dels infants i les ensenyances artístiques, concretament la dansa contemporània, en el desenvolupament integral de la persona, aprofundint per una part en el pes i el valor que se li concedeix a aquesta disciplina en l’àmbit educatiu i per altra part, en la potencialitat didàctica i pedagògica que suposa com a pràctica habitual a l’aula, no solament com a mitjà d’aprenentatge i interrelació de continguts, sinó també com a punt clau per desenvolupar en l’alumnat una visió més sensible del món, expressant i transformant la realitat que vivim d’una altra forma a la qual estem acostumades.
Aïda Latorre Puig (2015). Influència de la cultura visual en la construcció d’identitat de les nenes esportistes
TFG. FEPTS, UdL
L’objectiu d’aquest estudi és explorar com afecten els mitjans de comunicació, destinats a un públic infantil, a la construcció de la identitat de les nenes que practiquen esport. El marc conceptual ha estat la cultura visual, una tendència educativa que es basa en l’estudi, anàlisi i interpretació d’imatges. Aquesta ens aporta una perspectiva més crítica de la vida quotidiana i de la societat, ja que enfoca les opinions, discursos, interpretacions i respostes a aquelles produccions visuals que se’ns presenten. La investigació s’ha dut a terme utilitzant una metodologia qualitativa com és l’estudi de casos a través de diferents eines com entrevistes, enregistraments d’àudio i reculls fotogràfics. Segons l’anàlisi del procés es confirma que hi ha una relació condicionant entre formació de la identitat i els mitjans de difusió.
Marta Amenós Prats (2015). L’art contemporani com a eina d’aprenentatge a Educació Infantil: Eulàlia Valldosera
TFG. FEPTS, UdL
Aquest treball pretén investigar les possibilitats d’aprenentatge a través de l’art, concretament les de l’art contemporani. En primer lloc, s’ha dut a terme una investigació sobre aquestes noves pràctique que, a poc a poc, van introduint-se a més escoles. Seguidament, a la part pràctica del treball, s’hi dissenyen activitats d’aprenentatge per a nens i nenes d’Educació Infantil a partir d’algunes obres d’Eulàlia Valldosera, les més adequades per treballar en aquesta franja d’edat. En definitiva, tota la feina realitzada gira al voltant d’aquesta pregunta: Què poden aprendre els nens i les nenes d’ Educació infantil de l’Eulàlia Valldosera?
Sara López Ruiz (2014). Televisió i discursos de gènere: un estudi de cas amb infants de Primària
TFG. FEPTS, UdL
A partir de la Cultura Visual, que centra la seva atenció en l’anàlisi del discurs visual, aquest estudi explora si els sistemes de producció visual incideixen en la configuració d’identitats i subjectivitats. Per fer-ho, es concreta en l’estudi d’infants d’una classe de 5è d’Educació Primària. Els feminismes i els estudis de masculinitats ens ajuden a significar el tema del treball pel que fa a la vessant del gènere. Al voltant d’aquest circulen un seguit d’estereotips i constructes socials que fan que es doni coherència a determinats comportaments segons el sexe. La televisió, com a espai visual que dóna suport a aquestes versions estereotipades, és un bon mitjà per analitzar aquesta realitat. Tanmateix, aquest treball intenta investigar com interpreten els infants tot plegat a partir de la selecció dels seus programes televisius preferits. Els resultats reflecteixen dicotomies i una tendència a naturalitzar models. No obstant, també hi ha indicis de singularitats, és a dir, casos particulars que trenquen amb l’hegemonia i que es posicionen en relació al gènere.
Laura Fernández Rodrigo (2014). Els rols actuals de les dones i les noves princeses de Walt Disney. Anàlisi dels rols de les protagonistes de les pel·lícules Enredados (2010), Brave (2012) i Frozen (2013).
TFG. FEPTS, UdL
Des de l’àmbit de la cultura visual, els objectius de la investigació són: identificar els rols de gènere de les últimes princeses de Walt Disney, establir comparacions amb les seves antecessores i amb els rols de les dones de la realitat del s.XXI a Europa. S’ha emprat un disseny descriptiu, utilitzant un qüestionari com a instrument per determinar els rols de les protagonistes, agafant com a mostra les princeses “Rapunzel”, “Mérida”, “Anna” i “Elsa”, de les respectives pel·lícules “Enredados” (2010), “Brave” (2012) i “Frozen” (2013). Els resultats mostren que es presenta un nou estereotip de dona independent, rebel, valenta, autònoma i autosuficient. La investigació permet concloure que els rols de les últimes quatre princeses no mostren la totalitat dels rols de la dona de la realitat, sinó que presenten unes dones amb unes qualitats determinades amb la finalitat d’atraure el públic de la societat actual.
Franc Miró Blanch (2014). Nomadisme filosòfic; possibilitats educatives a través de la cultura visual
TFG. FEPTS, UdL
El pensament nòmade és una forma de pensar el canvi, dut a la màxima expressió. “Pensar el canvi” significa reconsiderar els discursos hegemònics i transgredir la naturalesa convencional del pensament filosòfic. A través del nomadisme filosòfic i de la mirada crítica i política de la Cultura Visual -que opera mitjançant l’anàlisi del discurs de l’artefacte visual-, aquest document incideix en la configuració de les identitats contemporànies i els processos de subjectivació. En l’era postmoderna, degut als efectes de la globalització i als moviments transnacionals, les societats i els individus ja no compten amb un defora que els defineixi. Per això apareix la figuració del nòmade; una oportunitat per redefinir el discurs d’un subjecte complex, canviant i multiestratificat. De manera que, a través d’aquestes dinàmiques, es planteja: Com, a partir de la Cultura Visual, podem introduir i ensenyar el concepte del nomadisme? Què pot aportar al món de l’educació?